Comunicació política és sinònim d’eslògans, sobretot en campanyes electorals. De més o menys encertats, de més o menys originals. Si hi pensem, a tots i totes ens en ve algun al cap. Però, aquests dies hem pogut veure un anunci a tot drap als mitjans de comunicació que m’ha fet reflexionar en el màrqueting dels governs. Tots els executius busquen una frase o un missatge que englobi la seva acció, l’estratègia, el famós relat… Una idea curta i senzilla que es repeteixi fins a la sacietat i que si funciona és el far comunicatiu de la legislatura.
L’anunci en qüestió és el d’El Govern de tothom, el leitmotiv que ha escollit el PSC per resumir cap on vol anar el president Salvador Illa i els seus consellers els propers anys. El mateix Illa, en una visita l’any passat a Prats del Rei i Calaf, recordava: “El govern que presideixo és un govern de tothom per a tothom. Tan important és Barcelona com els Prats de Rei o Calaf. Tots hem de tenir els mateixos drets i deures, visquem on visquem i pensem el que pensem”. Per la seva part, la campanya resumeix el concepte d’inclusió amb aquestes paraules: “Quan parlem de tothom, parlem de fer realitat un futur millor. De crear oportunitats, sense oblidar-nos de ningú. Parlem de tu, parlem d’una Catalunya de totes i tots”.
El ‘tothom’ vol incloure el país, el territori, la gent… però al darrere hi ha el missatge polític que el Govern del PSC treballa per a tota la ciutadania, no com feien els executius independentistes de Junts i ERC (un missatge, per cert, del qual discrepo absolutament). Per tant, els socialistes pretenen demostrar que torna la normalitat al país, una de les banderes que han lluït des que van arribar al poder. La normalitat, la tranquil·litat, el Govern per i per a tothom… apareix a totes les campanyes que es fan des de la Generalitat. Això sí, aquest ‘tothom’ també se’ls pot girar en contra.
Per les festes de Nadal, la Casa de la Generalitat a Perpinyà va cometre una greu errada. Va enviar la felicitació només en francès i les xarxes van bullir en contra. Els més ràpids en fer jocs de paraules criticaven que el PSC és “el Govern de tothom, menys el de catalanoparlants”. Sis hores després, el Govern va rectificar i es va fer la versió catalana, però el mal ja estava fet.
“Hem passat del Govern dels 6 milions (o els 7,5 milions, com vulguin) al de tothom dels socialistes, que, gràcies als vots d’ERC en la investidura, podran dir que la seva legislatura va sempre endavant”
Una altra plataforma de la campanya d’Illa és el web corporatiu on, lògicament, el fil conductor és El Govern de tothom. És el paraigües general, però també han decidit estructurar altres àmbits per ubicar-hi els projectes de cada departament: prosperitat compartida; transició energètica i verda; equitat social; bon govern i serveis públics, i autogovern i finançament. Un estil semblant al que va fer servir ERC quan va apostar, com un dels eixos comunicatius, per les denominades quatre transformacions per englobar l’obra de govern: la democràtica, la social, la verda i la feminista.
En aquest sentit, l’equivalent d’El Govern de tothom en el mandat de Pere Aragonès era el Sempre endavant, que reflectia l’avenç i el desenvolupament del país en totes les matèries. Però Aragonès també va intentar encunyar un terme semblant al d’El Govern de tothom. Es tractava de la Catalunya sencera: “Un Govern que continuarà treballant amb la capacitat de pensar, escoltar i parlar a la Catalunya sencera, sense oblidar a ningú i sense menystenir cap territori”, ressaltava el llavors president. La frase, però, no va fer molta fortuna i els spin doctors de Palau no la van esprémer gaire.
Si mirem a la Moncloa, el PSOE també busca transmetre aquesta essència de partit ampli i inclusiu amb el missatge España gobierna que substitueix el de l’anterior legislatura, Gobernamos contigo. Durant la covid, Pedro Sánchez i el seu equip de comunicació també van ser molt proclius amb els eslògans: Este virus lo paramos unidos; España puede; Salimos más fuertes, o Un día más. Un día menos.
Però tornant a Catalunya, una de les campanyes institucionals més recordades és el Som 6 milions, ideat per Lluís Bassat sota la presidència de Jordi Pujol. Un eslògan integrador per subratllar que a Catalunya tots érem iguals. Dècades més tard, en el mandat de Quim Torra, es va fer una picada d’ullet als 6 milions i es van crear una sèrie de missatges i imatges de la Catalunya dels 7,5 milions de futurs, per recrear fites aconseguides durant els últims anys al país en àmbits socials, econòmics o sanitaris.
Per tant, hem passat del Govern dels 6 milions (o els 7,5 milions, com vulguin) al de tothom dels socialistes, que, gràcies als vots d’ERC en la investidura, podran dir que la seva legislatura va sempre endavant. Veurem si aquest ‘sempre endavant’, però, es trunca ara amb la negociació dels pressupostos. Però això ja formaria part d’un altre article.
Marc Bataller, periodista i consultor en comunicació.
