Tots sabem que José Manuel Lara Bosch és un editor molt particular. Com a empresari “catalán i espanyol” demana diàleg, però prèviament amenaça amb traslladar el seu imperi editorial a Saragossa. És el mateix editor del diari La Razón, que dissabte va publicar en portada la mentida descarada de xifrar en 65.000 les persones que van ocupar el centre de plaça Catalunya el 12-O.
Una concentració que no va requerir tallar el trànsit i que va reunir 6.000 persones segons la Guàrdia Urbana i el sentit comú. La Razón no diu que la primera estimació de la pròpia organització la va quantificar en 15.000 persones, xifra que va créixer exponencialment fins a les 100.000 en només uns minuts per fer més grossa encara –i legitimar– la dada oficial de la delegada de Madrid. Un disbarat.
Lara és el mateix editor que va tenir l’habilitat de compaginar sota el seu paraigües dues capçaleres tan diferents i diametralment oposades com són La Razón i el diari Avui. La seva apel·lació al diàleg –benvingut sigui sempre el diàleg si és sincer– ha aparegut després que els esdeveniments corrin a la velocitat del llamp i no precisament en el sentit que ell esperava. No va dir res el Sr. Lara sobre el diàleg que ara reclama quan el president Mas va demanar un nou pacte fiscal. Ni La Razón ni Antena 3 ni Onda Cero van apel·lar al diàleg aleshores.
El diàleg poc sincer en un marc de diarrea verbal i escrita no és un bon escenari. El que ens arriba dels mitjans de comunicació de Madrid es desautoritza per si mateix. Res de nou a excepció dels decibels dels exabruptes, tot una col·lecció que fabrica nous independentistes per metre cúbic.
A fora, el seguiment que fa la premsa internacional –de forma especial l’anglosaxona– sorprèn per la seva dedicació i seguiment. I aquí, la lectura de la por contrasta amb la lectura dels drets democràtics a decidir –tot el que es vulgui– d’un poble. Sr. Lara estem a principis del segle XXI i encara estem així? Podria matisar què vol dir exactament quan demana diàleg?
Diu el president Mas que procura aïllar-se de la pressió mediàtica per tenir el cap fred. Tant de bo la resta de catalans ho poguéssim fer. La crònica de la jornada comença a ser massa fosca i el bombardeig recurrent i maliciós. Sí, ja ho sé, això només acaba de començar…
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
