Sempre repeteixo que si ens reuníssim tots els catalans a l’exterior formaríem la segona ciutat del país. La Catalunya exterior s’ha més que duplicat en només 10 anys. I subratllo el “més que” perquè, per desgràcia, les úniques dades formals de les quals disposem són les oficials que publica l’INE espanyol. Malauradament, el registre de catalans a l’exterior de la Generalitat engegat fa anys mai ha tingut èxit per manca de difusió durant els anys que va ser clau. I en conseqüència no hi ha un bon cens exterior català amb el qual treballar en l’àmbit estadístic i sociològic. Són les dades consulars, les altes al registre de padró exterior, les que ens indiquen el volum de població a fora. Unes dades, però, que sabem del cert que no es corresponen amb la realitat de la població exterior, si més no a Europa.

La lliure circulació de persones i la facilitat per agafar un vol barat per tornar a casa de tant en tant, sumades a la manca de confiança en una administració pública espanyola exterior tan sovint ineficaç, són els arguments pels quals desenes de milers de persones no troben cap al·licient per inscriure’s al consolat espanyol que pertocaria. Les dades consulars disponibles indiquen que més del 50% de la Catalunya exterior viu a Europa. I per tant, si fem una extrapolació a la realitat que palpem sense tenir-ne dades fiables, sospitem que podem estar parlant no pas de les més de 300.000 persones que avui consten al cens espanyol com a emigrats des de Catalunya: avui probablement més de mig milió de catalans resideixen permanentment o temporalment a fora. Llàstima que no hi ha manera de comprovar-ho exactament.

En aquest món global cap a on emigra, la Catalunya exterior pot comptar amb el suport de les poques delegacions que la Generalitat ha pogut anar obrint. Però, gràcies a internet i a la digitalització dels mitjans i xarxes socials que els fan d’altaveu, aquesta emigració s’informa amb facilitat del que passa a casa tot i viure a milers de quilòmetres. Avantatges del segle XXI. Ara bé, faltava el retorn d’aquest reflex al mirall. Sabem què passa a casa; però què ens passa a nosaltres a fora? Els catalans a l’exterior som cada cop més nombrosos, però en canvi tradicionalment hem estat els grans ignorats en la vida pública catalana. Som una espècie que genera preguntes i certa estranyesa encara ara (“Has marxat per feina? I quan tornaràs?”) i a qui només es recorre quan passen esdeveniments extraordinaris allà on no hi ha antena formal.

Els catalans a l’exterior som cada cop més nombrosos, però en canvi tradicionalment hem estat els grans ignorats en la vida pública catalana

I aquí és on Exterior.cat ha trobat el leitmotiv i l’oportunitat, tan justa i necessària d’altra banda. Perquè és ben cert que és cabdal tenir la xarxa internacional dels magnífics professionals de TV3 i Catalunya Ràdio explicant el món a casa, amb mirada catalana, amb referents culturals catalans perquè entenguem què hi passa a fora, i en la nostra llengua. Però també era important fer el pas i donar veu a tot el que fa la comunitat catalana a l’exterior. I això és el que es va fer, creant un mitjà obert i divers, que difon tant qüestions de ciència com d’economia, de cultura i de societat, i de l’impacte de la feina de milers de catalans arreu del món.

Aquest mes de gener de 2021 celebrem el segon aniversari d’un mitjà que ha tingut la valentia d’entomar el repte d’explicar què fa la comunitat catalana, tant a fora, com a la ciutadania interna, com també als mitjans de comunicació locals que sovint han mirat els expatriats catalans com a una espècie exòtica. Al final, alguns fins i tot han acabat consultant-lo per trobar nous protagonistes i autoritats catalanes a l’exterior en diferents àmbits que valia la pena entrevistar.

Donar valor a allò que fa una Catalunya exterior molt preparada que ha trobat les oportunitats a fora que el país no ha sabut donar. I seguir de prop la presència de projectes catalans que fan el pas per créixer de portes enfora. La missió d’Exterior.cat podia semblar ambiciosa, però s’ha consolidat i avui és una realitat. Moltes felicitats Quim Miró per la visió i l’empenta que vas tenir, i endavant als col·laboradors, al Grup Comunicació 21 i a tothom que fa possible aquest digital. Tant de bo les institucions del país s’adonin de la importància d’aquesta eina i sàpiguen donar-li el suport necessari per tirar endavant i seguir-se desenvolupant.

Mireia Domènech i Bonet, periodista i comunicadora internacional i cultural.

 

Article publicat a Exterior.cat.