Hi ha moments en la vida d’un editor de premsa on has de ser especialment valent i arriscar-te. En argot popular seria plantar-se, donar un cop de puny sobre la taula i dir prou. I és això precisament el que hem fet des del Grup Comunicació 21 al decidir donar de baixa de l’EGM Baròmetre les 21 capçaleres de la xarxa de periòdics de proximitat Línia.
Tant de bo fos un editor rebotat pels resultats que atorga periòdicament l’EGM Baròmetre. Tenir resultats negatius de vegades no és la pitjor de les opcions. És preferible a tenir resultats absents o simplement no existir. I com és possible això? Com és possible que el principal operador de premsa gratuïta no diària, sotmès al control de l’OJD-PGD i que va superar els 400.000 exemplars acumulats de difusió el passat mes de març (per exemple) tingui una presència testimonial o nul·la en les onades que pública aquest organisme? Anem als fets.
En primer lloc, hem de recordar que aquest organisme, que a Catalunya dirigeix Joan Sabaté, ja ha donat prou exemples de manca de rigor i professionalitat en les seves certificacions. És el mateix organisme que l’any 2013 atorgava a la inexistent capçalera Línia Maresme el lideratge de lectors a la comarca del l’Alt Penedès. O el mateix que va dir que la també inexistent capçalera L’Informador ho era al Baix Llobregat. També és l’organisme que va atorgar audiències milionàries a mitjans que superaven en nombre de lectors el nombre de ciutadans censats en una comarca, territori o ciutat –incloent-hi per tant els nadons i potser també algun difunt amb una enorme habilitat per la lectura de premsa de proximitat–.
Un mapa insòlit que ha acabat amb la liquidació de FUNDACC i el seu Baròmetre, originalment una excel·lent eina al servei de la premsa catalana però que, segons el meu parer, ha estat mal gestionada, mal executada i desaprofitada i que ara està en liquidació. I les seves restes, integrades dins l’EGM.
En segon lloc, cal tenir en compte que la decisió del Grup Comunicació 21 d’abandonar l’EGM ha estat conseqüència d’una evidència: no ens tenen en compte perquè no hi ha cap interès en tenir-nos en compte. Hem estat anys batallant, exposant les nostres queixes i observacions, aguantant estoicament uns resultats entre baixíssims i inexistents. Hem intentat buscar solucions, cosa que ha estat difícil per la –comprensible– opacitat de l’organisme, que ha de blindar-se de les pressions dels editors perquè no interfereixin en la seva independència, cosa que entenem i sempre hem respectat. Però no hi ha hagut manera.
La gota que ha fet vessar el got ha estat l’acceptació per part d’un tècnic de l’EGM Baròmetre que no poden auditar totes les capçaleres perquè ”en teniu masses”. Per tant, amb una afirmació tan peregrina, ja podíem esperar uns millors resultats que, matemàticament, no haurien arribat mai per la decisió aleatòria d’escollir quines capçaleres entren i quines no en el menú de l’enquesta. Un frau?
En tercer lloc, haig de posar sobre la taula un altre fet controvertit: l’EGM és una eina al servei dels interessos publicitaris i és, com a mínim, sospitós que un operador rellevant a Barcelona i la seva àrea metropolitana que ocupa nínxols de mercats claríssims i notoris als barris i amb certificacions de PGD a les mans, estigui tan descuidat. Potser no es vol incentivar un altre comensal a taula?
La xarxa Línia competeix directament pels majoristes de publicitat –que no pas pels lectors– amb els mitjans nacionals, i tenir dades que certifiquin la nostra força implica una fracció d’un pastís que ja s’ha rebaixat prou. Aquí en teniu dades publicades aquest dijous per PGD: Línia-mensual va arribar als 232.800 exemplars i Línia-quinzenal als 75.000… Tots concentrats als barris de la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Ha estat una decisió difícil però hem decidit que no tornarem a l’EGM Baròmetre fins que ens donin garanties d’un tracte seriós i igualitari amb la resta de capçaleres auditades. O sigui, que ens garanteixin que totes les capçaleres del grup són a la mostra i tenen la possibilitat de ser escollides en les enquestes que es fan i que totes responen al seu nom i a la seva periodicitat correcta (en l’última onada es van inventar un Línia que no existeix, Línia Barcelonès, entre altres despropòsits).
L’ADN d’un organisme com l’EGM Baròmetre es basa en la credibilitat i el rigor professional i ha de ser capaç d’entendre les lògiques de nous operadors que han sabut (o sabem) ocupar el mapa comunicatiu de forma diferent, alternativa o complementaria a les habituals. La premsa gratuïta i de proximitat creix arreu i confirma una tendència internacional que a Barcelona representem nosaltres, Grup Comunicació 21, i que no ha obtingut la resposta adequada per part d’un organisme caduc i desfasat que ha demostrat poca perícia per integrar nous membres que com la xarxa Línia fan una aposta clara, professional i massiva per la informació local.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
