Dilluns 6 al matí coneixíem les dades de la primera onada de 2020 de l’EGM. Com és ja habitual, sembla que tothom hi guanya, cosa que no és ni pot ser. Superant els anuncis d’autobombo d’uns i altres, més o menys justificats, voldria subratllar-ne dues tendències estan esdevenint estructurals. Primera: els grups radiofònics catalans que lideren les ofertes generalistes o musicals creixen o, si més no, consoliden les seves audiències davant l’agressiva competència dels operadors estatals. I segona: les emissores temàtiques del grup Catalunya Ràdio han esdevingut opcions imbatibles en el seu àmbit o –després ho analitzo– han donat resposta exitosa a una assignatura pendent que tenia aquella casa des de feia molts anys.

Primera. La ràdio en català va com un tro. Com havia passat a les onades anteriors, RAC1 va per davant i suma audiències, però aquest augment no va en detriment de la segona, Catalunya Ràdio, que com s’ha destacat aquests dies ha incrementat un 18% respecte de la darrera onada de 2019. Uns grans resultats als quals caldria sumar el fort creixement de la seva audiència digital, reforçada per l’àmplia oferta de podcast impulsada aquests darrers anys. I mentre RAC1 i Catalunya Ràdio pugen i sumen unes audiències històriques al nostre país, l’oferta estatal, pública o privada, ha patit descensos més o menys pronunciats. L’escenari és ben gràfic de descriure: lideratge indiscutible i creixent de l’oferta radiofònica que té el seu centre decisori a Catalunya, enfront dels quatre grans grups espanyols (SER, COPE, RNE i Onda Cero) que disminueixen el seu pes.

I si la ràdio generalista en català no només lidera sinó que creix, al sector de les radiofórmules el grup Flaix ha consolidat unes xifres de més de mig milió d’oients des de fa un parell d’anys; amb la seva emissora pionera –Flaix FM– que va acostant-se a les xifres de Flaixbac, que continua sent la més escoltada. Una emissora que situa el seu programa despertador El matí i la mare que el va parir entre un dels 10 més escoltats del conjunt de la ràdio a Catalunya, de dilluns i divendres. Certament Los40 és la primera a Catalunya, però sumant les audiències de les seves filials (Los40 Dance i Los40 Classic) queda molt per sota del grup comandat per Carles Cuní. Mentrestant, apostes espanyoles que busquen públics similars, com seria el cas d’Europa FM, registren una forta caiguda a Catalunya. En el cas de la històrica RAC105 (que durant 14 anys va ser una emissora pública de l’antiga CCRTV) s’ha situat un pèl per sobre del registre de la primera onada de 2019, però per sota de la del 2018.

Segona. Dèiem que el grup Catalunya Ràdio ha situat les seves emissores temàtiques com a referents en els seus respectius àmbits. Totes elles. Els 119.000 oients de Catalunya Informació la situa a anys llum de la seva homòloga estatal, Radio 5 Todo Noticias. Pel que fa a Catalunya Música, la seva audiència és més de sis cops superior a la de la veterana Radio Clásica de RNE.

Capítol a part mereix iCat. Des del seu retorn a les emissions hertzianes ha viscut un creixement sostingut molt meritori, més encara si recordem que el dial a Catalunya és dels més atapeïts a nivell internacional. L’encert d’una acurada oferta musical que surt del mainstream més comercial, combinada amb continguts gens banals que fugen del clixé de l’avorriment al qual sembla condemnat qualsevol programa –ja sigui de televisió o de ràdio– que porti l’etiqueta de “cultural”. L’heterodoxa fórmula d’iCat ha permès a Catalunya Ràdio aprovar amb nota el buit que va deixar en el seu dia Catalunya Cultura. Una aposta radiofònica que, després de diversos intents fracassats de model i de programació, va tancar les seves emissions després de 7 anys de funcionament per donar pas a la primera etapa d’iCat. Una etapa fonamentalment musical que tampoc va acabar de funcionar com s’esperava, tot i que va permetre experimentar de forma molt interessant des del seu portal web, que combinava l’emissió en directe o a la carta amb continguts associats (biografies dels compositors, imatges dels intèrprets i els àlbums, lletres de les cançons…). Una hibridació de continguts i formats que res tindria d’especial avui, però que va ser força innovadora fa 14 anys.

L’èxit de la ràdio catalana és l’èxit d’una peça clau de l’espai nacional de cultura i comunicació. Un sector que triomfa EN català, davant una poderosa i diversificada oferta en castellà. Per què? Per la qualitat del que fem aquí? Sí, però també en trobaríem allà. El que la fa guanyadora és que l’enorme actiu de la proximitat s’explota amb una normalitat desacomplexada. Ni folklorismes ni tòpics eixorcs, ni subordinacions mentals a altres marcs de referència,que són profundament limitadores. Uns mitjans que no parlen amb nosaltres, de fet són un parlem entre nosaltres. L’autenticitat ben feta, el talent aplicat a oferir una mirada (en aquest cas una veu) pròpia, nacional, té premi. Altres sectors n’haurien de prendre bona nota… I les futures polítiques públiques que s’hauran d’aplicar per ajudar a sortir de la greu crisi econòmica –que tot just comença– a la nostra indústria audiovisual, també ho haurien de fer i amb urgència.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.