Culpabilitzar la premsa de la imatge dels Mossos d’Esquadra després de l’operació “neteja” de la plaça Catalunya, encara que sigui el dia de l’homenatge anual al cos policial català, no és una simple defensa gremial. Que el conseller Felip Puig acusi els mitjans de posar en dubte “permanentment la feina, la qualitat, la solvència i l’entrega de la policia del país”, com va fer dissabte a Valls, amb un auditori ple d’agents, és envalentir aquells que són de porra fàcil. És suggerir als més durs de clepsa que, en els propers aldarulls, quan es trobin periodistes que sí van perfectament identificats amb braçals i armilles, no són allà per informar, sinó per deixar-los en evidència.

Per a l’antiavalot rampellut, aquest sí sense identificació, si ara se li escapa algun mastegot a un periodista, inconscientment estarà una mica més justificat; en cas que no ho estigués fins ara, perquè, en alguns policies, la interiorització de veure la premsa com un ‘enemic’ ve de fa temps.

Assenyalar amb el dit els mèdia seria més propi d’un representat sindical dels Mossos, però qui ho ha fet és el conseller d’Interior, que ho és de tots, també dels periodistes, i a més va pronunciar-se just un dia després que alguns d’ells tornessin a ser estomacats –d’això no en va dir res el Sr. Puig, sí de què els mitjans “no han trobat el punt d’equilibri”…

Que es vulgui guanyar la simpatia que el cos policial li va negar als seu antecessor és legítim, però no que ho faci justificant l’atonyinament contra gent en actitud pacífica –l’actuació dels Mossos a la celebració de la Champions no s’ha qüestionat– i culpant la premsa de la imatge que se’n dóna a la ciutadania.

Ja m’imagino que el conseller tampoc volia generalitzar, que no parlava de les cròniques escrites a la premsa més afí, però el que li hauria de preocupar no són les portades i els articles dels diaris, sinó les explícites imatges de l’operació “neteja”. Aquestes, que no necessiten els mèdia ni per ser filmades ni perquè circulin lliurement per internet, parlen per si soles.

Quan al Polònia van caracteritzar l’alter ego de Felip Puig amb un bat de beisbol, el conseller va dir que no s’hi reconeixia. Potser ara ja s’hi troba més a gust. Esperem que li agradin els gags que s’ha guanyat a partir d’ara.

Per acabar, un apunt de minidefensa gremial: amb més o menys encert, en línies generals, potser, només potser, no haurà estat tan malament la cobertura de l’intent de desallotjament de la plaça Catalunya quan tant les forces de l’ordre com els indignats es queixen dels mitjans, tot i que per motius ben diferents.

Pere Giménez. Cap de redacció de Comunicació 21.