El cigne negre de Mazón

Cigne negre. És el que es coneix, en comunicació de crisi, com un esdeveniment inesperat. Una crisi sobrevinguda. La pitjor de totes. Per exemple, la covid, els atemptats de Barcelona o la DANA. És quan es corrobora, en termes de comunicació, si realment estàs preparat o no, i a València han demostrat que no, que no estaven preparats, gens preparats. És cert que la comunicació no pot tapar mai una mala gestió de les institucions, que és el que va ocórrer amb la DANA, però sí que pot ajudar a minimitzar-la o a millorar-la. Però res d’això va passar amb el Govern del president valencià, Carlos Mazón. Zero en estratègia i zero en comunicació. Analitzem la part comunicativa, que és el que ens interessa en aquesta columna.

En tota crisi s’han de complir uns requisits mínims per intentar no confondre la ciutadania ni els mitjans de comunicació. Exposo tres regles que són de manual i que a València se les van passar pel folre.

Primera regla. S’ha de tenir un o una portaveu experta, no un polític. Una sola veu, una sola versió per part d’un cap d’emergències o d’algun responsable tècnic. Algun expert en la matèria. Transmets molta més confiança a la gent. Per exemple, en el món de la sanitat, si fas una roda de premsa sempre tindrà més credibilitat davant l’audiència un metge o una metgessa que el mateix conseller de Salut. Això no vol dir que amaguis el màxim responsable. Al contrari. Surt en ocasions especials (importants) o al costat de l’expert. És terrible que a València no tinguessin aquesta figura durant els primers dies. Hi havia massa polifonia. Mazón deia una cosa; llavors la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, assegurava que no sabia que existien les alertes al mòbil, o la responsable d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Núria Montes, reclamava a les famílies que no s’acostessin al pavelló on hi havia els cadàvers. Totes dues han acabat destituïdes, però el mal ja està fet. Massa tard.

Segona regla. No amagar informació. Pot semblar obvi, però no ho és tant. Avui en dia, encara hi ha polítics que es pensen que poden ocultar certa informació. Creuen que estem a l’època del Govern de Jordi Pujol, que trigava un o dos dies a fer les pertinents rodes de premsa després dels consells executius per informar dels acords (sabia que no es filtraria res). Ara, tot, absolutament tot, se sap. I Mazón va voler amagar amb qui havia estat hores abans de la catàstrofe. Excuses per una banda, excuses per l’altra, fins que es va conèixer que havia dinat amb la periodista Maribel Vilaplana.

Tercera regla. Donar la informació. També és massa evident, però, com la segona regla, no s’ha complert. A València no hi havia xifres de morts ni desapareguts. Els primers dies va haver-hi una apagada informativa que va propiciar tota mena d’especulacions i de fake news. Soc perfectament conscient de la dificultat que tenien els cossos d’emergències, centrats en els rescats, a tenir xifres fiables, però la situació s’havia d’haver revertit i millorat. També s’havia d’haver facilitat més la feina als periodistes: convocar rodes de premsa diàries (amb l’expert que comentàvem) sempre a la mateixa hora per donar el minut a minut de la tragèdia. Informar mai és negatiu. Al contrari.

El cigne negre, per tant, s’ha menjat Mazón i els seus. Ara estan intentant redreçar l’obscur panorama però és tard, molt tard. Com va dir el líder Compromís, Joan Baldoví, és impossible que l’actual president valencià recuperi la confiança de la ciutadania.

“El cigne negre s’ha menjat Mazón i els seus. Ara estan intentant redreçar l’obscur panorama però és tard, molt tard”

En aquest sentit, vull posar un exemple de cigne negre a Catalunya i que es va salvar d’una manera excel·lent. Els atemptats de Barcelona. Eren inesperats com la DANA, però la Generalitat tenia un pla de crisi perfectament ideat per si alguna vegada hi havia uns atacs terroristes (a València s’hagués pogut fer el mateix, perquè és una zona inundable i es podia preveure que algun dia hi hagués riuades excepcionals). Què es va fer en aquella ocasió des del Departament d’Interior i des dels Mossos d’Esquadra? Informar, a través de Twitter (ara la tan criticada X), dels atemptats i de l’operació policial per detenir els terroristes. Minut a minut. Evidentment que no es donaven tots els detalls per qüestions de seguretat, però sí que s’informava de gairebé tots els moviments. La ciutadania tenia la sensació de saber el que realment passava (i, sovint, és més important la percepció de la realitat que la pròpia realitat).

Vull acabar aquest article posant un altre exemple de bona comunicació política i amb la DANA. Es tracta del ministre de Transports, Óscar Puente, que, un altre cop a través d’X, anava explicant tota la reconstrucció d’infraestructures. Per uns dies es va convertir en un mem divertit i en positiu, i la xarxa es va omplir d’imatges d’ells construint piràmides, legos impossibles, etc. Per cert, veient els exemples dels atemptats de Barcelona i d’Óscar Puente, em ve una pregunta al cap: estem preparats per deixar X encara que tots sabem que pot arribar a ser una font tòxica? Crec que no. Que Twitter pot continuar essent útil en certs àmbits, com el d’emergències o en la comunicació de crisi, almenys fins que es trobi una alternativa real, que ara per ara no existeix.