Giri el cap lentament a un costat i repeteixi cap a l’altre. Porti el mentó al pit, aplicant una lleugera pressió amb la mà per intensificar l’estirament, amb moviments circulars sobre les espatlles cap endavant i cap enrere. Per acabar, respiri a fons pel nas i expiri per la boca durant uns segons. Sí, ja està vostè preparat per obrir i llegir el diari. Ser lector de premsa ja és una experiència hostil i les condicions d’usos per llegir els diaris, necessàries.
Sense subterfugis, el crit com una eina de comunicació i com l’expressió altiva d’una emoció muda i sorda. El crit allibera tensió, expressa emocions fortes i alerta dels perills. El crit sord és més poderós que la cridòria?
Els periodistes ens apropem a la visió del món que tenen els artistes. L’art tortura els seus creadors, però també ens permet als altres connectar-nos amb l’esperança, l’optimisme, la felicitat o simplement la bellesa. Potser amb ells –els artistes– compartim la insatisfacció perenne i l’estat d’observació permanent, perquè els dos gremis coincidim a entendre la feina com un estil de vida. La síntesi de tots dos és la dels escriptors?
Si l’art serveix com una eina essencial per a l’expressió de les emocions i les visions del món, el periodisme també ens ha de permetre explorar la subjectivitat per no ser instrumentalitzats per les ultradretes ajudant-nos a reflexionar sobre l’existència i la societat contemporània.
El crit, pintura d’Edvard Munch, simbolitza l’angoixa existencial i l’ansietat. Quatre quadres, quatre versions. Però El crit de Munch no surt de la gola del personatge: la figura andrògina no és pas qui crida, sinó que reacciona a un crit que emana de la natura tapant-se les oïdes.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘El Decameró periodístic’ – David Centol
