Si vostè segueix l’actualitat política ja està al cas de l’últim linxament digital. Aquest cop ha tocat el rebre a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que ha estat acusada de defensar la pederàstia en una comissió parlamentària. En resposta a una pregunta de Lourdes Méndez Monasterio, de Vox, sobre l’avortament i l’educació sexual, Montero va expressar de manera emprenyada i vehement el següent: “La educación sexual es un derecho de los niños y de las niñas independientemente de quienes sean sus familias. Porque todos los niños, las niñas y les niñes de este país tienen derecho a conocer su propio cuerpo, a saber que ningún adulto puede tocar su cuerpo si ellos no quieren y que eso es una forma de violencia. Tienen derecho a conocer que pueden amar y tener relaciones sexuales con quien les dé la gana, basadas, eso sí, en el consentimiento. Y esos son derechos que tienen reconocidos”.

Després d’aquesta intervenció, cap dels parlamentaris presents, ni tan sols les diputades de Vox i de Ciutadans que van donar la rèplica a Montero, van interpretar que la ministra havia defensat la pederàstia. Fins que una hora després que finalitzés la comissió, quan tampoc cap mitjà digital havia fet aquesta surrealista lectura, algú ho va entendre així a les xarxes socials. Un perfil de Twitter a nom de Marta de Pedro reproduïa el fragment de la intervenció de la ministra amb aquest comentari: “No, Sra. Montero, los niños no pueden consentir tener relaciones sexuales con un adulto. Eso no es un derecho, es pederastia y está penado, y por supuesto que no nos gusta”.

Per què deixem que l’extrema dreta marqui l’agenda mediàtica? Per què ens rendim davant d’un exercici de deshonestedat?

En qüestió de minuts, el tuit va rebre milers de m’agrada i visualitzacions, i del no-res es va passar a l’escàndol. Iván Espinosa de los Monteros es va presentar l’endemà davant la premsa per demanar la dimissió immediata de la ministra per suposadament haver defensat abusar de menors en seu parlamentària. El portaveu de Vox va passar després el micròfon a Edmundo Bal, de Ciutadans, i va exigir el mateix. Els mitjans digitals van dur la no-notícia a portada i les televisions en van parlar als telenotícies i programes d’entreteniment. Una vegada més, una no-notícia va esdevenir notícia per l’estupidesa de Twitter.

Per descomptat, Vox té els seus motius per amplificar el missatge de la senyora Marta de Pedro, amb 21.800 seguidors a Twitter, qui sap si falsos o reals, però ben segur que tots ben propers a altres comptes vinculats a l’extrema dreta. El principal és la necessitat d’allunyar el focus mediàtic de la guerra oberta entre Vox i Olona, que amenaça aquests dies amb crear un nou partit a la dreta de l’extrema dreta. La baixada en les enquestes del partit d’Abascal i el menysteniment per part del PP tenen també la seva importància. Però més enllà de les lectures partidistes, qui hi surt perdent amb tot aquest enrenou és el debat públic.

Cap estudiant de Periodisme, ni de cap altre grau, interpretaria les declaracions de Montero com una defensa de la pederàstia. Cap ni un. El sentit comú els fa entendre que en la calor de la batalla dialèctica es poden cometre errors. I saben també, igual que ho saben els diputats i els periodistes que eren presents a la comissió, que la seva feina, pel bon funcionament del sistema democràtic, és fer una interpretació honesta de la realitat. Aleshores, per què estem posant el focus mediàtic en una no-notícia? Per què deixem que l’extrema dreta marqui l’agenda mediàtica? Per què ens rendim davant d’un exercici de deshonestedat?

Susana Pérez Soler, periodista.

Article publicat a Línia, el diari metropolità.