El projecte consisteix a reunir durant deu dies deu periodistes catalans en una masia allunyada i aïllada, en una fosca i freda tarda d’hivern. Deu periodistes congregats voluntàriament, que no es coneixen i que hauran de relatar oralment i en veu alta narracions inèdites sobre l’amor, la moral, la intel·ligència humana o l’enginy. Està permès tot –especialment si suposa tensionar el Codi Deontològic–, però s’ha d’evitar la invenció literària.
Com que no tenim pesta bubònica ni pandèmia a la vista, i segurament el municipi italià de Fiesole s’assembli –posem pel cas– al Priorat, els deu periodistes transitaran de l’eròtic al tràgic, apropant-se a la sàtira si cal. Als afores de Florència, el 1348, els deu joves italians que s’escapen de la mort es refugien en una casa de camp per explicar-se contes breus. I porten els seus cent relats fins a l’obscenitat pura, l’escàndol i, estirant fins estripar-lo, el sarcasme… No s’espera que els periodistes catalans vagin tan lluny, però l’exercici només serà útil si coneixem les ànimes que habiten amagades.
Si Decameró, de Giovanni Boccaccio, ens ha permès conèixer més sobre els contemporanis de l’època florentina, potser del projecte coetani surt una narrativa útil per a les generacions venidores. Un document periodístic imprescindible per conèixer la veritat d’aquest vertiginós primer quart de segle.
Reunir voluntàriament persones del mateix gremi en un lloc aïllat (sense càmeres ni mòbils) sempre dona resultats interessants. Només cal esperar alguna nit de tempesta, refugiar-nos en una mansió goetheana i segur que apareixerà alguna cosa interessant a dir: l’escriptora Mary Shelley i el seu marit Percy amb Lord Byron i John Polidori van aprofitar de valent la Vil·la Diodati a Cologny, Suïssa. Però em sembla que sigui a Fiesole, al Priorat o a la Vil·la Diodati, els nostres deu periodistes catalans reunits deu dies en un castell aïllat acabarien convertint-se més en aquell relat d’Agatha Christie que tots coneixem com a Deu negrets.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘De Bush a Carles III’ - David Centol
