Vivim moments crucials per al documental català. Les obres dels nostres autors volen lliures per arreu del món, projectant la cultura i el talent català a les cotes més altes de reconeixement en les principals cites internacionals. En el darrer any, documentals catalans han guanyat premis com el del públic a l’IDFA (el festival de documentals més important del món), el de millor film al Hot Docs (el festival de documentals més important d’Amèrica), o el de millor curtmetratge a la Semaine de la Critique de Canes. No es tracta d’un fet excepcional: es repeteix any rere any.
Aquests fruits són, en gran part, per l’aposta estratègica de Televisió de Catalunya que, en els darrers 20 anys, ha apostat decididament pel documental en col·laboració amb la resta del sector (productors independents, distribuïdors, exhibidors, universitats, festivals, administració). Els resultats d’aquesta política sostinguda en el temps han estat més que exitosos, tant per a la cadena (que ha trobat un públic fidel amb la consolidació d’un referent com el Sense ficció) com per al sector, fins al punt que el documental català s’ha creat un espai i una imatge de marca en l’àmbit internacional. I tot plegat, amb una relació inversió-retorn (audiència, prestigi) que no admet comparació amb cap altre gènere.
En els darrers temps, però, creix la sensació d’abandonament per part de la nostra televisió, que ha de ser el pilar fonamental per poder mantenir el documental català com un referent de nivell a casa nostra i també fora: la inversió de TVC en documentals s’ha reduït dràsticament en els darrers anys fins arribar a xifres ridícules que ens situen a una quarta part del que s’invertia fa sis anys. Tot i així, la riquesa del documental català en les seves múltiples representacions, la feina que es fa des de les universitats i l’experiència, contactes internacionals i talent de les productores que s’han consolidat durant aquests anys, fan que la inèrcia segueixi donant (encara) aquests fruits que ens omplen de joia i orgull.
Però, de sobte, tots els llums d’alerta s’han encès. Els darrers dies hem rebut amb perplexitat la notícia que el departament de documentals de TVC i el seu programa insígnia, el Sense ficció, passaran a dependre dels serveis informatius. Des de Pro-Docs (però alhora sabem que és un sentiment compartit per tota la gran família del documental de casa nostra) creiem que aquest moviment no només posa en risc la tasca realitzada durant dues dècades, sinó que pot ser l’estocada definitiva per a tots aquells documentals que s’atreveixin a explorar el vastíssim món que s’estén més enllà d’informatius.
En una primera reunió d’urgència amb la direcció de TVC se’ns va demanar confiança i se’ns va assegurar que la reestructuració interna no afectarà ni continguts ni els mecanismes de col·laboració amb el sector. En tot cas, volem recordar que el propi Llibre d’estil de la CCMA afirma que el documental és un gènere audiovisual en si mateix que, tot i que té vasos comunicants amb la informació i el periodisme (com també els té amb l’antropologia, la música, els esports, la ciència i la història, per posar només alguns exemples), va molt més enllà. El punt de vista autoral, la narrativa cinematogràfica i la reflexió estètica són aspectes únics del gènere que transcendeixen la seva vessant informativa. El documental és patrimoni, anima el debat en una societat democràtica i ajuda a ampliar els horitzons culturals de la població.
De les crisis, però, de vegades en surten oportunitats. Per això, partint de la premissa que respectem l’autonomia de cada ens quant a la forma en com vol organitzar-se, creiem que la reorganització anunciada no pot obviar les reflexions que s’exposen en aquest escrit i que ha de vetllar per poder mantenir i potenciar l’aposta pel documental com a gènere (amb tota la seva riquesa de continguts i diversitat estilística), atorgant-li més autonomia si cal (i en cap cas acotant-lo) i potenciar la col·laboració amb la resta d’actors del sector, complint així amb una de les missions de TVC: contribuir a l’enfortiment de la indústria audiovisual, que és un sector econòmic estratègic del país. Altrament, es corre el perill de malbaratar no tan sols la feina realitzada, l’experiència acumulada i el prestigi internacional guanyat al llarg tots aquests anys pels professionals de TVC, sinó també els esforços de tot un sector d’activitat econòmica i cultural.
Pro-Docs, Associació de Productors de Documentals de Catalunya.
Article publicat a Infoproa, el butlletí de PROA (Productors Audiovisuals Federats).
