Els diferents articulistes, opinadors i tertulians expliquen que ningú es pensava que el resultat electoral de la coalició governant i convocant seria tan magre i difícil, puix totes les enquestes apuntaven a un esclat sobiranista després de la manifestació de l’11 de setembre.

Tanmateix, les enquestes no han fallat, puix en unes eleccions massives –va votar més del 70% del cens electoral en una participació mai vista en una cita autonòmica–, els partits sobiranistes han superat el corrent unionista en pràcticament un terç més de vots i escons al Parlament de Catalunya. Podríem dir que hi ha un 60% de diputats per l’Estat propi enfront al 40% restant de diputats que ja els està bé ser de l’Estat espanyol.

Què ha fallat doncs perquè hi hagi el desànim i la frustració a CiU? Bàsicament els ha fallat la comunicació interna, que és tan o més important que l’externa, i que en una escomesa electoral vindria a ser la pròpia campanya, els anuncis, els mítings, els eslògans, etcètera.

A l’article del mes passat sobre Eleccions i immigració ja vaig avisar que 700.000 dels més d’un milió i mig d’immigrants que tenim a Catalunya podien votar, i acabava dient: “La immigració s’ha instal·lat entre nosaltres, com ho va fer els anys 50 i 60 l’espanyola d’Andalusia, Múrcia, Galícia o Extremadura, i tampoc no els ha anat tan malament a aquests catalans d’adopció que ara han renegat fins i tot de discursos fora de lloc, com el que reclamava fa unes setmanes que, davant l’afronta sobiranista del president Mas, Catalunya els tornés els seus ‘extremenys’”.

A CiU li va fallar la seva comunicació interna en forma d’enquestes pròpies que detectessin la mobilització dels immigrants, majoritàriament hispans els darrers anys, així com dels immigrants espanyols dels anys 50, 60 i 70 que, malgrat viuen molt bé a Catalunya, es continuen sentint espanyols i la proposta sobiranista del president Mas no els feia el pes, perquè a part de ser catalans són andalusos, gallecs, extremenys, murcians.

Només nosaltres ens pensàvem que els podria fer gràcia un Estat propi dins d’Espanya i la Unió Europea, i sinó que li preguntin al director del CEO, Jordi Argelaguet, que va atribuir els indecisos a CiU, com va explicar ell mateix per justificar la seva enquesta de majoria absoluta a la coalició a pocs dies del 25-N.

Als fills o néts d’aquests ben anomenats “xarnegos” potser sí que els pot arribar a “motivar” una sobirania catalana, però als seus pares o avis, la majoria dels quals encara no parlen català, per exemple, què els expliqueu de sortir d’Espanya, de la Unió Europea o d’una sola identitat, la catalana.

El missatge electoral de CiU va ser clar, nítid, però la resta de la comunicació en campanya electoral no, ja que mentre a PP i Ciutadans només els calia l’espanyolisme per contrarestar el missatge sobiranista, el convocant del plebiscit no va saber frenar l’onada a favor de quedar-se a Espanya, puix la seva comunicació fou confusa, pràcticament nul·la.

Només un exemple: vam començar la campanya electoral amb la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding donant suport a les tesis catalanes, i la vam acabar amb aquesta senyora en contra. Des de CiU no es va saber explicar com i de quina manera Catalunya restaria a la Unió Europea.

Tots els catalans vam decidir –tots, els uns i els altres–, i com va dir el president Mas després del 25-N, no serà un procés fàcil, ans el contrari, serà molt complicat, però hi ha les bases per tirar endavant amb il·lusió!

Jordi Olivella i Alier. Periodista i consultor de comunicació en immigració.