Formalment, podríem dir que el rei s’ha deixat entrevistar dotze anys després. A la televisió pública espanyola, en diàleg amb un periodista de la seva generació, amb l’objectiu d’acostar al gran públic la figura del monarca espanyol, que celebrava els seus 75 anys i que fa 37 que va accedir al tron. Però realment l’entrevista va ser tot una altra història.

Un monarca en moments baixos es serveix d’un canal públic per millorar la seva imatge i, amb la complicitat d’aquest, es deixa fer un massatge per un periodista que accepta no plantejar les preguntes clau.

Cap menció al gendre imputat judicialment i apartat de l’agenda de la Casa Reial. Cap valoració de la inèdita disculpa del monarca en descobrir-se que matava elefants en països del cor d’Àfrica. Cap al·lusió a la reina. Cap pinzellada o insinuació sobre el futur, sobre la possibilitat d’una hipotètica abdicació en favor del seu hereu, que ja té 45 anys.

Aquesta ha estat una entrevista en diferit muntada i editada, atemptant contra els principis més elementals de l’ètica periodística que defensen emetre a l’espectador la integritat del diàleg enregistrat, sense omissions, correccions ni afegitons. Hem vist una entrevista on el rei explica tot el que ha fet de bo per al país i on, curiosament, té temps de criticar l’autodeterminació. D’això sí que en parla.

Tutejant el periodista, mentre aquest el tracta de Vostra Majestat i de Senyor. Dient “apoyao y pasao” perquè 75 anys no han servit perquè ell aprengui o algú li ensenyi que un Cap d’Estat hauria de parlar correctament la seva llengua. La sang blava deu eximir d’aquesta obligació. Fent respostes més curtes que les llargues preguntes de l’adulador. Cap dels dos domina la paraula. Un, per defecte. L’altre, per excés. Pujant als altars el seu pare quan el pas dels anys i la perspectiva que aquests ens donen ens diuen que el tal Don Juan ni era un sant ni li va cedir amb gust la corona al fill.

L’entrevista va tenir la seva justa recompensa. L’avorriment reconegut pels espectadors. La falta d’un titular per recordar. Els baixos índexs d’audiència. Les nombroses crítiques mediàtiques. No ha de sorprendre ningú. Va ser un frau. D’entrevista. De format. D’entrevistador. De televisió pública. De rei.

Josep Adolf Estrader. Director de la Casa de la Ràdio i la Televisió, Bordeus.