Carl Bernstein i Bob Woodward, els dos periodistes del Washington Post que l’any 1972 van fer caure Richard Nixon de la presidència dels EUA, s’assemblen a l’estranya parella/aliança que El Mundo i El País han protagonitzat en el desmantellament de la doble comptabilitat que sembla ser hi havia al Partit Popular fins fa quatre dies.

Les múltiples lluites internes en un partit que agrupa des de l’extrema dreta a militants de l’Opus Dei, passant per democristians i liberals, és obvi que, com diu la dita, “el més tonto faci rellotges”, i segurament per aconseguir els objectius es fa servir de tot. Ja es diu que Esperanza Aguirre o el mateix José María Aznar estarien darrere del corrent madrileny que, amb el periodista Luis Maria Ansón al capdavant, proclamen a la capital del reino que l’únic que pot aturar això és l’expresident popular del bigotet .

El PP, en poc més d’un any al capdavant del Govern de l’Estat, ha utilitzat moltes cortines de fum per tal de tapar la desastrosa gestió de la crisi econòmica que està fent, així com el frau electoral que suposa haver guanyat les eleccions el novembre de 2011 dient que crearien ocupació i no tocarien els impostos.

El setmanari alemany Der Spiegel ens acaba d’explicar l’última “barrabassada” dels ministres Montoro i De Guindos: per tal d’evitar el rescat de la UE es va fer servir el fons de reserva de la Seguretat Social i es va comprar deute espanyol el darrer trimestre de 2012 perquè no el comprava ningú als mercats internacionals.

Aquesta és l’última cortina de fum que el Govern del PP ha utilitzat per no dir-nos la veritat sobre la reserva de la Seguretat Social, la qual, segons la nota de premsa oficial, anava minvant perquè servia per anar pagant les prestacions de l’estat del benestar espanyol, que amb l’atur galopant que pateix necessita molts més recursos econòmics que els pressupostats.

L’altra gran cortina de fum del PP els l’ha proporcionem els catalans amb les nostres ànsies independentistes, ja que el gobierno de España ho fa servir per alimentar la fera de l’anticatalanisme i no explicar, per exemple, que polítics del PP han ensorrat Bankia, Bancaja, la CAM, Caixa Galícia… En fi, allà on han governat ara mateix no hi ha res que s’aguanti.

Sense anar més lluny, el FROB ha valorat el forat de les arques de Bankia en 10.444 milions d’euros, pas previ a rebre l’ajut del segon rescat europeu de la banca espanyola, ja que l’estiu passat ja ens van “deixar” 45.000 milions, que van anar a parar gairebé tots a Bankia.

Ara diuen a la villa y corte que només en necessitaran poc menys de 30.000 milions d’euros per “equilibrar” aquests comptes del buc insígnia del Partit Popular econòmic, que a imatge i semblança de “la Caixa”, van voler-la imitar agafant participacions industrials a Iberia, Repsol, Iberdrola, Sacyr Vallhermoso, i van arruïnar la matriu de Bankia, CajaMadrid.

La capital de l’estat fa temps que està en concurs de creditors i ha reclamat a Catalunya que la vagi a salvar, i per això el successor del delinqüent Díaz Ferran a la CEOE és català. Des de fa molts anys, el principal executiu de Repsol, també; el president de la companyia aèria més sòlida de l’Estat, Vueling, també, i els dos grups financers catalans, “la Caixa” i Banc Sabadell, van fent feina arreu d’Espanya amb la “reestructuració bancària” comprant Banco de Valencia, la CAM, i totes les restes del naufragi financer…

Entenen ara vostès, amables lectors, per què el Govern de l’Estat està tan violent respecte a una petició de referèndum que a la Gran Bretanya no ha afectat el més mínim la City? Doncs senzillament perquè s’hi juguen “les mongetes” de la seva pròpia supervivència.

Jordi Olivella i Alier. Periodista i consultor de comunicació en immigració.