
El Digital News Report 2024 confirma una tendència alarmant: la fatiga informativa s’intensifica arreu del món, i Espanya no n’és una excepció. Més d’un 36% dels enquestats afirmen evitar sovint o ocasionalment les notícies, i els motius principals inclouen la sensació que les notícies tenen un efecte negatiu en l’estat d’ànim, la repetició constant de temes polítics i conflictius i la manca de confiança en els mitjans. Aquestes dades tenen implicacions greus per als mitjans locals, que sovint lluiten per retenir l’atenció del seu públic.
Davant aquesta situació, el periodisme de solucions ofereix una narrativa més equilibrada: no ignora els problemes, però es focalitza en les iniciatives que busquen resoldre’ls. Aquesta aproximació, lluny de ser optimista, ingènua, posa el focus en les respostes, les bones pràctiques i les lliçons apreses. Segons Chauvet, que analitza diverses experiències locals a Espanya, aquest tipus de periodisme pot tenir un efecte directe en la reenganxament de l’audiència, especialment quan es vincula a problemàtiques concretes del territori.
Encara que de manera desigual, algunes iniciatives locals a Espanya comencen a explorar el periodisme de solucions. Xarxes com Solutions Journalism Network han impulsat projectes pilot i formacions per a redaccions locals, mentre que mitjans com La Voz del Sur o elDiario.es a Andalusia han publicat peces orientades a ressaltar respostes socials a reptes complexos. Aquest gir editorial no només millora la percepció del públic, sinó que pot ajudar també a recuperar la confiança i el compromís amb els mitjans.
“El periodisme de solucions obre una via per reconnectar amb un públic fatigat, cansat de la negativitat informativa i àvid d’històries que inspirin i empoderin”
En el cas concret de Catalunya, on la premsa comarcal i local té una llarga tradició d’arrelament territorial, el periodisme de solucions pot esdevenir un motor de renovació i diferenciació. Davant un ecosistema mediàtic saturat i marcat per la concentració de la informació en les grans àrees urbanes, els mitjans de proximitat poden guanyar rellevància posant en valor històries de resiliència, innovació social i bones pràctiques comunitàries. Aquest enfocament connecta amb una audiència que no només vol estar informada, sinó sentir que la informació reflecteix la realitat i les potencialitats del seu entorn immediat.
A més, la premsa local catalana juga un paper clau en la cohesió social i la dinamització cultural dels territoris. Adoptar el periodisme de solucions pot reforçar aquesta funció, tot contribuint a generar confiança, sentiment de comunitat i participació ciutadana.
Per a la premsa de proximitat, sovint amb recursos limitats i fortament arrelada al territori, el periodisme de solucions, en definitiva, pot representar una estratègia d’especialització amb sentit. Pot reforçar la seva utilitat pública, millorar la relació amb l’audiència i diferenciar-se de la cobertura més superficial o confrontativa dels mitjans generalistes. També pot afavorir nous models de negoci basats en la proximitat i la comunitat.
Tot i que no és una fórmula miraculosa, com queda patent en l’informe de Reuters i en l’article de The Fix, el periodisme de solucions obre una via per reconnectar amb un públic fatigat, cansat de la negativitat informativa i àvid d’històries que inspirin i empoderin. En l’àmbit local, on l’impacte dels relats és més tangible, aquesta aposta pot ser doblement rellevant. Les dades i els primers casos d’èxit apunten que no només és possible, sinó necessari explorar aquesta via per revitalitzar el periodisme de proximitat.
Per obtenir més informació sobre com introduir el periodisme de solucions a la redacció d’un mitjà local, The Fix facilita un curs gratuït que es titula Curs de periodisme de solucions reparadores. El curs és una veritable guia de com introduir aquest periodisme en una redacció.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
‘Govern assassí de periodistes’ - Mireia Domènech


