El periodisme viu moments difícils. Suposo que la ciutadania ja se n’ha adonat, perquè els professionals de la comunicació fa dies que són víctimes de la crisi i de la poca vergonya d’alguns empresaris i d’uns governants cada vegada amb menys escrúpols.

La sagnia d’acomiadaments és la prova de la “neteja” que s’està duent a terme en algunes redaccions. S’està acomiadant els periodistes veterans per recent llicenciats, el que pot ser sinònim de poca experiència.

Només a la demarcació de Tarragona portem més de 100 acomiadaments en el sector. Una mala notícia que sembla no pertorbar la consciència de ningú. I el més curiós és que ens mantenim callats i dispersos, deixant que els empresaris ens aniquilin per complert.

Tots som conscients que el poder de la premsa desperta interessos que res no tenen a veure amb la llibertat d’informació i d’expressió. Tothom vol controlar la informació i alguns mitjans. Darrerament vam assistir a la penosa voluntat política per controlar els continguts informatius de RTVE. Aquest és només un exemple.

Aquests polítics no s’equivoquen. Saben prou bé el que fan. Ens tracten com si fossim incapacitats o rucs. Sort que sempre hi ha algú que està a l’aguait. És trist que la salut dels mitjans visquin més o menys fartera segons el color polític de qui governa i de qui té més o menys ànsia de protagonisme. Avui vivim una mena de democràcia dictatorial.

Pressuposo que la majoria de ciutadans s’ha adonat que gran part dels polítics no ens representa. Només estan per defensar els seus interessos i garantir el seu futur. Per a ells el poble només és important cada quatre anys, quan toca votar. A mi em sobta que no hi hagi diners per assistir als més necessitats, però, per contra, no es restringeix la desenfrenada contractació de càrrecs de confiança…

Imagino que els polítics són conscients que la premsa té un paper fonamental en una societat democràtica, malgrat que alguns semblen ignorar-ho. Encaren els periodistes com els seus publicistes. I als mitjans els amenacen amb el fantasma de la publicitat. Sembla que quan pitjor els va a les empreses de comunicació, i conseqüentment als periodistes, millor els va a alguns polítics, ja que d’aquesta manera podem fer xantatge i altres “coses” que són de tot menys ètiques.

És desolador que es vulgui veure el periodisme, exclusivament, des del prisma empresarial restant importància al seu paper social, cultural i integrador. Molts encaren el periodisme no com una eina de informació, però sí com un estri publicitari.

No ens enganyem els polítics no ens estimen. Ens utilitzen!!! S’estan canviant les redaccions tradicionals pels gabinets de premsa. El poder de la premsa és el caramel que tots els polítics/governants desitgen posseir, encara que sigui per fer-ne mal ús.

Volen controlar, manipular i practicar, sense cap mena de commiseració, la censura i potenciar l’autocensura, la precarització i la polivalència salvatge. Com a conseqüència, els periodistes hem esdevingut poc solidaris. Sembla que fa efecte el proverbi: dividir per a regnar.

No els preocupa la professionalitat, la qualitat ni la trajectòria dels periodistes. Aposten per gent jove, amb menys experiència, amb poca capacitat de crítica i paguen sous vergonyosos i miserables. Què s’ha fet amb el periodisme d’investigació? On són els reportatges contrastats?

Ens toca posar el crit al cel i deixar en evidència i denunciar tots els abusos de poder, manipulacions i temptatives de censura del poder polític i econòmic. Ara més que mai, els periodistes hem de fer pinya i evitar que el poder compri les nostres consciències. L’individualisme no és, definitivament, la solució…

Ricard Checa. Delegat del Sindicat de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Tarragona.