No cal anar a la Rússia de Putin per entendre i denunciar la persecució institucional de la llibertat d’expressió, l’amenaça de presó a periodistes veraços i la prohibició d’utilitzar expressions com “guerra”, “invasió” i “atac” en les informacions sobre la guerra que pateix Ucraïna per la invasió de les tropes russes que ataquen indiscriminadament ciutats i objectius militars. No és necessari recordar el tarannà negacionista de la realitat de Josep Borrell, ara que impulsa des de la seva poltrona a la Unió Europea la censura informativa a “actors nocius que desinformin”, ell que ha fet gal·la de ser un mentider compulsiu. No calia la invasió d’Ucraïna per esgarrifar-nos amb els efectes de la manipulació informativa a l’hora de fer decantar l’opinió pública a favor de, o en contra de. La construcció de relats falsos no és exclusiva de les xarxes.
A casa nostra tenim precedents evidents d’aquesta manera d’actuar de mitjans públics i privats contra la informació veraç, expressament protegits/impulsats institucionalment. L’exemple més proper el tenim en la prohibició de la Junta Electoral a què s’utilitzessin les expressions “presos polítics”, “president Puigdemont”, “exili” o “violència policial” en les informacions de campanyes electorals a Catalunya. La deriva fiscalitzadora, repressiva de la pràctica periodística a casa nostra fa anys que es manifesta en l’obligació institucional de confegir els minutatges dels informatius en base a la representació parlamentària, i no pas a l’interès general dels continguts. En temps electorals, o no, perquè també hi ha precedents de sentencies judicials obligant a concedir espais similars a partits que es consideraven afectats per informacions d’actes d’ideologia contrària. Una Junta Electoral, recordem-ho, que no passa de ser un òrgan administratiu de l’Estat espanyol, però que ha estat autoritzada a treure un president de la Generalitat i diputats escollits en sufragi electoral, per haver fet ús de la llibertat d’expressió que, diuen, empara la Constitució.
“Al poder no li interessa la veritat si no l’afavoreix, i al periodisme només li queda l’opció de la informació veraç per combatre la desinformació interessada”
La censura, la prohibició, l’amenaça, l’atemoriment, la persecució contra el periodisme honest són proves de l’interès institucional (aquí i a l’altra punta del món) a dominar el poder de la informació. Controlar els tempos informatius per construir una realitat paral·lela, favorable als interessos del poder econòmic, que és qui dirigeix les línies polítiques socials, culturals, religioses… Al poder no li interessa la veritat si no l’afavoreix, i al periodisme només li queda l’opció de la informació veraç per combatre la desinformació interessada. Contra la mentida no hi ha res més eficient que la veritat. No hi ha res més encoratjador que rebre l’explicació dels fets amb exemplaritat de testimoni i aportació de proves.
Per això són necessaris professionals honestos i compromesos com els que hem vist treballar sobre el terreny a Ucraïna. Els Manel Alías, Lluís Caelles, Cèlia Cernadas i els tècnics que els acompanyaven els primers dies de la guerra, i la resta de periodistes que ens expliquen fil per randa el desastre humanitari que viu Europa. Com a mínim ens ofereixen la possibilitat d’entendre i actuar responsablement davant del problema, conscients de l’interès manipulador dels poders en conflicte. Bona feina, companys!
Gonçal Mazcuñán i Boix, periodista.
