Robert Oppenheimer, pare de la bomba atòmica que va matar centenars de milers de persones al Japó, va prendre consciència de la magnitud del seu invent quan va entendre la deriva catastròfica que tindria per a la Humanitat aquella arma si s’utilitzava com a element d’amenaça, de sotmetiment de la societat als propòsits, confessables o immorals, de qui la posseís. En proporció a l’horror que va convèncer l’emperador Hirohito de rendir el seu país a la supremacia nord-americana, Oppenheimer va confessar al president Truman el sentiment de culpa que l’acompanyaria fins al final de la seva vida per haver creat tant poder destructiu. Científics savis havien anat esplanant el camí del poder nuclear durant dècades: James Chadwick, Niels Bohr, Hideki Yukawa, Albert Einstein, Enrico Fermi, Weizsäcker, Arthur Holly Compton…, són noms que trobes a la Viquipèdia (en català, si us plau) per saber el procés d’investigació i desenvolupament de les teories que van conduir fins al fenomen nuclear.

Avui, un ús pacífic pot ajudar al progrés de la Humanitat en avenços mèdics, generació d’energia, producció d’aliments, etc. La contaminació radioactiva, accidents com els de Txernòbil i Fukushima, o la hipoteca de futur dels residus nuclears que encara no se sap com eliminar són peatges assumits socialment amb disparitat de criteris, però ningú no nega el canvi de paradigma planetari que va suposar entrar en l’era nuclear, i el punt culminant de la Little Boy i la Fat Man esclatant a Hiroshima i Nagasaki. És innegable que el món va canviar des d’aleshores, i preocupa veure créixer conflictes bèl·lics, la bretxa social, les noves ideologies fanatitzades i l’extraordinari poder de la tecnologia digital en la conformació de nous comportaments socials, la invasió incontrolada de la privacitat personal i la vulneració de drets fonamentals.

Si al fenomen nuclear se l’ha mirat amb lupa, vist el potencial indescriptible de la IA semblaria coherent fer el mateix”

Mira, ja som on volia arribar, després de tant preàmbul nuclear per acabar reflexionant sobre la intel·ligència artificial: investigadors savis i grups que monopolitzen les xarxes de comunicació, entre altres interessats, impulsen la IA com a l’eina que ha de treure el món de penes i privacions. Cada dia es milloren les aplicacions que acumulen informació per canviar paradigmes socials, mèdics, informatius, mediambientals…, però ningú no sembla preocupat perquè l’invent no acabi sent una amenaça real per a la Humanitat, com bé adverteixen investigadors assenyats. Si al fenomen nuclear se l’ha mirat amb lupa, vist el potencial indescriptible de la IA semblaria coherent fer el mateix. No sé si ChatGPT ens aconsellaria bé… L’última versió, és clar.

Gonçal Mazcuñán i Boix, periodista.

Article publicat al número d’estiu 2024 de la revista Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram