El PP ha canviat els comandaments dels serveis informatius de TVE quan falten sis mesos per unes eleccions municipals i un any per les generals. Una reestructuració que cerca garantir el missatge del partit a l’electorat i endurir el control de les informacions, amb una important presència del que passa a Catalunya i un constant degoteig de casos de corrupció. Tot plegat, després d’una etapa plena de polèmiques i acusacions de manipulació.

Al novembre, Julio Somoano, que havia accedit a la direcció dels serveis informatius de TVE des de Telemadrid –un cop ja amortitzat i amb l’etiqueta de tou en alguns sectors del PP–, va ser substituït per José Antonio Álvarez Gundín, provinent de La Razón. Aquest, al seu torn, va col·locar com a responsable de continguts i mà dreta Carmen Sastre, una veterana de la casa. El seu antecessor, José Gilgado, que va arribar de Telemadrid amb Somoano, va ser reubicat com a director de serveis informatius diaris.

Tots aquests moviments es van implementar arran del nomenament a l’octubre de José Antonio Sánchez com a nou president de RTVE, que també aterrava des de Telemadrid després de la dimissió forçada del seu antecessor: les peticions de millores en el finançament que el Govern espanyol li va negar a Leopoldo González-Echenique les va concedir a Sánchez, que a més promet més mà dura amb la plantilla (a Telemadrid va executar un ERO per a 860 dels 1.170 treballadors).

Ara retrocedim 12-13 anys, quan José María Aznar governava a Espanya i Alfredo Urdaci als informatius de la televisió pública. José Antonio Sánchez era el director general de RTVE; Álvarez Gundín, el director de relacions institucionals; i Carmen Sastre, la cap de nacional dels serveis informatius. És a dir, el PP ha repescat alguns dels que tenien responsabilitats en la televisió pública quan les cobertures de l’atemptat de l’11-M, la guerra de l’Iraq, l’accident del Prestige o la vaga general de 2002 (per aquesta última, TVE va ser condemnada per l’Audiència Nacional).

Per acabar-ho d’adobar, la direcció de TVE Catalunya l’han posada en mans d’Eladio Jareño, que ja va exercir el càrrec, oh sorpresa, entre 2003 i 2004. L’anècdota: en el moment de repescar-lo, Jareño feia sis anys que era cap de comunicació del PPC.

El tema català, però, no és anecdòtic. En una de les primeres reunions, Álvarez Gundín hauria assenyalat que al Telediario del cap de setmana, que es fa a Madrid, hi havia “molt català”, en referència als seus periodistes, segons informava elplural.com. I és que aquesta edició dels informatius havia presentat alguna resistència a les ordres superiors, per exemple respecte a la cobertura del 9-N. La solució al problema, col·locar com a editor i presentador Pedro Carreño, que s’ocupava de l’àrea d’economia amb Urdaci.

De fet, el control de les informacions sobre Catalunya és tan important per al PP que, per evitar sorpreses, tots els reportatges en profunditat sobre el procés sobiranista i la consulta van ser elaborats a Madrid, prescindint dels periodistes de Sant Cugat, on la producció pròpia ha anat disminuint de forma alarmant.

Per tenir-ho tot més ben lligadet, Gundín va substituir d’una queixalada gairebé tots els caps de secció dels informatius i part dels adjunts per personal de confiança, revoltant la plantilla.

És tot tan desvergonyit que no sembla possible, però ho és, i el què diran se’ls en fot. Però, per molt que s’hi esmerci i per molta influència que pugui conservar TVE, el PP passa per alt un possible efecte bumerang i que la ciutadania també es pot informar per altres vies, i encara més en l’era d’internet.

Pere Giménez Trias @puickades

Columna publicada en el núm. 2 de la revista Comunicació 21 (desembre 2014, segona època).

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram