Hitch, apropiant-se d’un film i una idea que no era seva, va introduir en el seu programa de televisió Alfred Hitchcock presenta una pel·lícula absolutament trencadora: The Incredible Shrinking Man (L’increïble home minvant) de Jack Arnold és una profundíssima reflexió sobre l’adaptació com a clau de la supervivència.
La denostada sèrie B i les seves limitacions pressupostàries sempre han incentivat la imaginació, el que ha permès un bon grapat de pel·lícules pioneres. L’increïble home minvant és una d’elles i la seva revisió ens confirma el poder universal i la resiliència del cinema: la pel·lícula es va estrenar als Estats Units l’any 1957 i el que narra continua plenament vigent.
Sense massa explicacions científiques associades a una nebulosa tòxica (un dels primers MacGuffin del cinema abans que Hitch els popularitzés), l’Scott es veu atrapat en una rara malaltia que li provoca una reducció constant del seu cos que els metges no poden evitar. Davant uns familiars impotents, el seu cos es va reduint de manera inexorable i figures entranyables i inofensives, com el melindrós gat negre que ronda per la llar, comencen a agafar un caire més inquietant…
El problema de l’Scott no és pas només que el seu cos està encongint, la pel·lícula narra la incapacitat per adaptar-se al mateix ritme que es produeix el canvi. Com faríem tots els éssers humans davant un repte tan dramàtic, l’home s’aferra als vincles emocionals, però el canvi físic és irreversible i aquí radica el seu patiment. La veu interior de l’Scott és el seu últim company de viatge fins a l’infinit d’un àtom.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
Jo també soc notari – David Centol
