“El Japó es va rendir l’octubre del 45, però el soldat Hiroo Onoda va continuar a les muntanyes de l’illa filipina de Lubang, lliurant una guerra de guerrilles, negant-se a creure que el conflicte havia acabat malgrat els planellets i articles de periòdics que li van ser llançats des de l’aire… A ell li havien ordenat que no se suïcidés i seguís lluitant i així ho va fer fins a l’any 1974, quan el seu comandant –ja retirat i reconvertit en llibreter– el va localitzar i li va demanar que entregués la seva espasa, la seva escopeta, diverses granades i cinc-centes rondes de munició…”.

Així arrenca la crònica signada per Rafael Ramos a la pàgina 3 de La Vanguardia del passat 17 de desembre sota el títol El Brexit trenca els tòries. L’admiració que sento pel corresponsal Ramos en llegir les seves cròniques que ens envia des de Londres només és comparable a la que tinc pels meus escriptors preferits que em transporten amb el seu talent i m’encisen amb la seva inventiva. Reinventar el periodisme per aconseguir més, nous i millors lectors a través de fórmules imaginatives (recuperant-les del calaix de l’oblit i buscant noves formes d’adaptar-les) on la interpretació dels fets contrastables voreja l’opinió sense travessar la barrera que deslegitima una informació objectiva o la pondera.

Mai no he donat classes als futurs llicenciats però seria un plaer veure les seves cares si, en la primera sessió de redacció i parlant del lead i de la piràmide invertida, estripéssim el temari i rellegíssim les cròniques d’alguns corresponsals a l’estranger que estan reinventant la secció d’internacional (abans, sovint avorrida) a una altra esfera. Personalment, i soc editor, penso que aquest és el camí. I que, com tot a la vida, cal prudència, mesura i saber dosificar la dosis. Però és evident que així com saber escriure és clau per ser un bon periodista (no només de paper o digital), també cal que siguem capaços d’explicar als nous periodistes nadius digitals (i a alguns de no tan nous) que necessitem contribuir a formar lectors que exigeixin temps per llegir les cròniques i que, en conseqüència, es trobin textos a l’alçada del que esperen.

“El soldat japonès es va rendir finalment. Ho faran alguna vegada els euroescèptics? O s’emportaran abans el Partit Conservador per davant?”. Fi de la crònica.

David Centol, editor de Comunicació 21.

 

Article publicat en el número d’hivern 2019 de la revista Comunicació 21.