L’any 2011 marcarà un punt d’inflexió en el model de negoci dels periòdics a internet. El futur dels continguts de qualitat passa irremediablement per les versions de pagament. Una porga necessària per mantenir les estructures periodístiques i no deslegitimar les versions impreses en paper.

S’ha arribat al consens desprès de la desorientació inicial i els principals rotatius anglosaxons anuncien plans immediats al respecte. No es produirà un pas enrere i serà el principi de l’ordenació del model de negoci a la xarxa. Pagar per tenir continguts de qualitat –tan coherent com difícil d’aplicar– permetrà que els usuaris interessats realment amb la informació puguin accedir a un servei necessàriament minoritari.

És el cas de The New York Times, que començarà a cobrar als lectors que accedeixin a la seva edició digital de manera freqüent. O del Daily Mirror, que té previst llançar un servei d’aplicacions de pagament per algunes notícies específiques dels seus diaris regionals.

En experiències anteriors s’està demostrant que els usuaris no mostren cap predisposició a pagar les noticies genèriques al web, però sí per continguts específics a través d’una plataforma mixta. Així ho farà, per exemple, el Daily Telegraph que aposta per cobrar alguns dels continguts desprès de permetre als lectors veure una important quantitat d’articles abans de demanar el pagament.

El conglomerat de News Corp, amb Rupert Murdoch al capdavant, aposta per un circuit de pagament dels seus continguts periodístics, i malgrat que els primers resultats econòmics i d’audiència no són satisfactoris, la companyia ja ha anunciat que no cedirà i mantindrà l’actual estratègia.

Si els rotatius anglosaxons es mouen i marquen el camí a seguir, els catalans es troben a l’espera de confirmar una tendència que serà especialment difícil d’implementar donada la nul·la capacitat de retorn que una experiència així pot tenir en el mercat català. Es tracta d’un problema de proporcions numèriques: si els anglosaxons estan aconseguint discrets resultats tenint a favor enormes targets d’audiència, què pot passar amb els catalans, limitats per les reduïdes parets del seu mercat domèstic i amb estructures empresarials molt més febles?

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram