Fins no fa gaire estava convençut que el dels vidriers seria un dels col·lectius que més feina tindria en aquests temps que corren i, per tant, més mà d’obra demandaria: principalment per reemplaçar els vidres dels aparadors –especialment de les entitats bancàries, però no únicament– esbotzats per una ciutadania irada contra la situació de crisi, retallades, atur, etc., que patim. Vés per on, no ha estat així, i no perquè les circumstàncies hagin millorat.
En canvi, no ho hauria dit mai, l’ofici d’antenista té un present esplendorós i un futur immillorable. M’explico. El darrer cap de setmana de gener, se suposa que un llamp va malmetre l’amplificador de l’antena de TDT. Resultat, uns quants dies sense veure la televisió –res greu– i 60 euros sense IVA de reparació. El més emprenyador és que el mateix ja havia passat a l’estiu: tempesta, llamp, amplificador cremat i 60 euros (també sense IVA). Bé, no va ser exactament igual, aleshores l’aparell va quedar literalment fulminat –i jo que pensava, no sé per què, que tenint una església al costat això no podia passar.
Fins a l’arribada de la TDT mai havia tingut tractes amb cap antenista, i en poc més d’un any ja hi he tingut tres trobades: una per a la instal·lació de la nova tecnologia i les dues restants per a les reparacions. Però el meu cas no és l’únic. Segons l’Andreu –l’antenista, ja hi tinc confiança–, la darrera tempesta havia deixat “mig Sitges i mig Vilanova” amb averies diverses en els aparells de TDT (també en els de satèl·lit). I deu ser veritat, perquè va passar una setmana abans no va poder venir a casa.
Segons ell, és clar, això abans “no passava”, o no de manera tan generalitzada, per molt fort que fos el temporal: aleshores el més normal era reorientar alguna antena de tant en tant. Ara, però, els materials són “més delicats”, i si tens “mala sort” –l’Andreu va qualificar així el meu cas–, és factible que et “peti” l’amplificador dues vegades en sis mesos.
Així que, l’arribada de la TDT, a part de la millora en la imatge, ha suposat un important volum de feina per al col·lectiu d’antenistes: primer per instal·lar la nova tecnologia i després per reparar-la cada cop que hi hagi una inclemència.
Per ser justos, s’ha de dir que els antenistes no són els únics beneficiats amb l’arribada de la TDT: a Can Televes, la marca que per defecte gairebé sempre et col·loquen, també es deuen fregar les mans cada vegada que els meteoròlegs anuncien que plourà a bots i barrals.
Pere Giménez. Cap de redacció de Comunicació 21.
