“Que imperi el seny i la professionalitat per damunt de la cridòria finançada o de les cotilles imposades”. Ho diu perfectament el periodista Saül Gordillo al criticar l’emissió dels blocs electorals en aquesta aburridíssima campanya. És obvi que si tinguéssim una nova llei electoral catalana no hauria de ser tan difícil posar-se d’acord per fer desaparèixer uns blocs que ningú vol a la professió i que no contribueixen precisament a obrir la pluralitat política.

Amb aquesta campanya electoral es constata, per enèsima vegada, el fracàs del model que implica la imposició dels blocs electorals. La restricció del dret fonamental a la llibertat d’informació i d’expressió comporta una falta de confiança greu amb el criteri dels periodistes dels mitjans públics. Res de nou si no fos pel fet que la desconfiança prové en primera instància de l’electorat cap a la classe política en general, que desaprofita una excel·lent oportunitat per construir nous ponts amb la societat des del dret legítim dels periodistes a informar amb criteri propi i absoluta llibertat.

Els blocs electorals tornen a imposar-se, i amb ells part del descrèdit dels polítics que s’ho han guanyat a pols. Ho recull un manifest al qual s’han adherit centeners de particulars, associacions, entitats, col·legis i comitès d’empreses periodístiques. Un crit al cel, sense més conseqüències que les ètiques i amb una repercussió nul·la.

No hi ha res a fer: les posicions no es mouen ni un mil·límetre i és difícil que es produeixin canvis en les properes campanyes electorals. La conseqüència més evident, a part del descrèdit dels polítics i la desconfiança dels periodistes, serà l’abstenció d’alguns votants profundament desconcertats. No es mourà res perquè tot continuï igual, ja m’entenen.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram