El novembre de 2018, el Parlament i el Consell de la Unió Europea van aprovar la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual i van donar als estats membres dos anys de termini per a transposar-la. Aquest termini va finalitzar el 19 de setembre de 2020 sense que l’Estat espanyol adoptés la corresponent legislació bàsica de transposició de la Directiva. Aquest fet ha motivat l’obertura d’un expedient per part de la CE.
El mes de novembre de 2020, el Govern espanyol va fer públic i va obrir un període d’al·legacions a l’Avantprojecte de llei general de comunicació, que va finalitzar el 3 de desembre. El CAC ja va formular al·legacions a aquest primer text. El 29 de juny de 2021 es va tornar a sotmetre a consulta pública un segon text. El període d’al·legacions va finalitzar el 12 de juliol i el CAC va presentar novament al·legacions reiterant aquelles qüestions, la majoria i les més rellevants que no havien estat ateses i incorporant-ne de noves.
L’Estat espanyol és l’únic estat de la UE que encara no ha tramès al Parlament cap projecte de llei.
L’Avantprojecte que s’ha sotmès a la segona consulta manté els problemes detectats en el primer text i incorpora una disposició final primera relativa al finançament de RTVE, que deixa al marge el finançament d’altres serveis públics audiovisuals, entre ells la CCMA.
Diversitat cultural i lingüística
La Constitució Espanyola en el seu article 3.3 estableix que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial atenció i protecció”.
L’article 8 de l’Avantprojecte de llei general preveu que la comunicació audiovisual promourà el coneixement i la difusió de les llengües oficials de les Comunitats Autònomes i de les seves expressions culturals.
L’article 108 preveu que els prestadors dels serveis de comunicació audiovisual televisiu que ofereixin els seus serveis a Espanya contribuiran al reflex de la diversitat cultural.
Malgrat aquests pronunciaments en l’Avantprojecte, no es preveu cap mesura per fer efectiva la diversitat cultural i lingüística, no es contempla cap previsió per fomentar la producció audiovisual en català ni la presència de la llengua catalana en l’oferta audiovisual.
Es considera, per tant, que el nou text hauria de fer realment efectiva la diversitat cultural i lingüística, i preveure mesures per garantir que els ciutadans tinguin accés a una oferta de continguts en la llengua pròpia de Catalunya, establint un percentatge de continguts en la nostra llengua.
Cal tenir en compte que, segons el Butlletí d’informació sobre el sector audiovisual a Catalunya (BIAC), una de cada tres persones ha cercat continguts en català a les plataformes i no n’ha trobat cap.
En aquest sentit, segons un informe del CAC, només el 0,5% dels continguts de Netflix són en llengua catalana. HBO té només el 0,1% des seu catàleg en català, Disney+ el 0,8% i Amazon Prime Video l’1,3%.
Cal prendre en consideració que la Directiva de serveis de comunicació audiovisual preveu que els estats puguin imposar obligacions als serveis de comunicació audiovisual televisiva a petició per tal que financin produccions locals.
Però en l’Avantprojecte s’estableix únicament una contribució del 5% dels ingressos d’aquestes plataformes a l’Estat espanyol, molt allunyada de la previsió d’altres països com ara França o Itàlia, on plantegen una contribució molt superior. França preveu entre un 20% i un 25%, i Itàlia entre un 12,5% i un 20%.
A més, l’Avantprojecte tampoc preveu una territorialització del repartiment d’aquests recursos ni una reserva específica per a les produccions en llengua catalana.
“Estem davant d’un repte, d’un desafiament. La nova Llei general de comunicació audiovisual marcarà el futur del sector en els propers anys”
Caldria, doncs, al meu parer, incrementar com a mínim fins al 10% la contribució financera de les plataformes a la producció pròpia, en la línia dels països europeus esmentats, i destinar una part d’aquests recursos a fer efectiva la diversitat cultural i lingüística. On el text preveu que “el 50% d’aquestes obres han de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes”, s’hauria d’especificar el tant per cert que s’ha de destinar a la producció en les llengües oficials de les Comunitats Autònomes; és a dir, el català, el basc i el gallec.
Per tal d’afavorir l’oferta de continguts en llengua catalana, caldria també que l’Avantprojecte establís que els catàlegs dels serveis de vídeo a petició incorporessin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres. Això no implica cap cost addicional per a les plataformes i augmentaria l’oferta en la nostra llengua.
Finançament del servei públic audiovisual
L’Avantprojecte fet públic el 29 de juny incorpora com a disposició final primera una modificació substancial de la Llei de RTVE per tal que les plataformes de serveis a petició (Netflix, etc.) i les plataformes d’intercanvi de vídeos (YouTube, etc.) facin una aportació anual de l’1,5% dels seus ingressos bruts al finançament de RTVE. Una mesura certament nova i que representa un nou tribut proposat pel Ministeri d’Hisenda per finançar RTVE.
Es considera, però, que aquestes plataformes no haurien de contribuir únicament al finançament de RTVE, sinó que també haurien de contribuir a finançar els serveis públics audiovisuals dits autonòmics, en el nostre cas la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
La CCMA ha vist disminuir de manera molt considerable els seus ingressos publicitaris a causa de la davallada de la publicitat a la televisió tradicional, que s’ha desplaçat, precisament, a les plataformes. Cal tenir en compte, a més, que la CCMA és el principal motor de la indústria audiovisual catalana. Per tant, un millor finançament de la CCMA repercutiria en més recursos per a la producció audiovisual catalana.
Caldria, doncs, modificar la proposta legislativa i, independentment de modificar la Llei de RTVE, introduir una previsió a l’Avantprojecte de llei general que contemplés el finançament dels serveis públics audiovisuals, concretament els dits autonòmics, i per tant també de la CCMA, preveient un fons per a aquestes aportacions de les plataformes i uns mecanismes per territorialitzar-lo, per exemple, en funció de la població i de l’audiència dels serveis públics audiovisuals.
Competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
L’Avantprojecte de llei no respon pel que fa a la distribució competencial al nou ecosistema audiovisual marcat pels serveis de comunicació audiovisual d’accés condicionat pels serveis de comunicació audiovisuals televisius a petició i per les plataformes d’intercanvi de vídeos, sobre els quals al CAC, com a autoritat reguladora audiovisual de la Generalitat, no se li reconeix cap tipus de competència.
La immensa majoria de competències reguladores s’atribueixen a la CNMC (o al propi Ministeri). No tenir competències o no participar de les decisions que afecten aquests nous serveis i els continguts que difonen suposa limitar l’àmbit dels reguladors audiovisuals com el CAC, en temes tan rellevants i ens els quals el Consell porta anys ja treballant com són la protecció dels menors, el discurs de l’odi, la publicitat encoberta i la desinformació que poden trobar-se en alguna plataforma d’intercanvi de vídeos i en les xarxes socials que incorporen contingut audiovisual.
La proposta formulada pel CAC consisteix en què les funcions de supervisió i de control dels serveis de comunicació audiovisual i de les plataformes d’intercanvi de vídeos, atribuïdes en l’Avantprojecte de llei en exclusiva a la CNMC, s’exercissin en règim de col·laboració, cercant una actuació concertada entre les diferents autoritats de regulació audiovisual per tal d’assolir un exercici més efectiu i eficient d’aquestes funcions, i amb l’objectiu d’optimitzar els recursos humans i materials dedicats a vetllar pels drets de la ciutadania en l’àmbit audiovisual.
En la mateixa línia, l’Avantprojecte tampoc preveu la participació del CAC en organismes com l’ERGA, que agrupa els reguladors audiovisuals de la UE per coordinar l’actuació reguladora entre països. En aquest grup només hi participa la CNMC, que no ostenta determinades competències a Catalunya atribuïdes en exclusiva al CAC. Cal destacar que països com Bèlgica admeten que els reguladors que existeixen participin en igualtat de condicions a l’ERGA. La participació en aquest organisme és fonamental per a una implementació efectiva de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual. Per part de l’ERGA i la UE no hi hauria d’haver inconvenient en què, en la delegació de l’Estat, hi assisteixin els representants que es consideri convenient. Però la realitat és que, tot i les reiterades demandes des de Catalunya, la CNMC s’hi ha oposat sempre.
Estem davant d’un repte, d’un desafiament. La nova Llei general de comunicació audiovisual marcarà el futur del sector en els propers anys i és fonamental, per tant, que hi puguem garantir una adequada oferta audiovisual en llengua catalana, un bon nivell de producció audiovisual en català, un adequat finançament de la CCMA i, finalment, però no per això menys important, un reconeixement de les competències del CAC en els nous serveis audiovisuals, que determinarà el futur de l’autoritat reguladora audiovisual de la Generalitat de Catalunya.
Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
