Real com la vida mateixa: el jurat qualificador dels candidats a rebre un premi de Comunicació 2021 trenca la unanimitat de criteris mantinguda en anteriors convocatòries, durant més de 20 anys, a l’hora de valorar els mèrits que distingeixen un periodista de trajectòria impecable i els que mostra una tiktotker amb audiència creixent a les xarxes. El periodista, diguem-ne, convencional, exerceix des de fa anys la corresponsalia d’un mitjà d’abast general en un país estranger en plena convulsió social, política i econòmica, la qual cosa el repta diàriament a fer una cobertura informativa de temes que posen a prova la professionalitat responsable i honesta exigible al periodista compromès amb la dimensió social de la seva feina. Al seu torn, la candidata a rebre el premi ho és pel creixement exitós de les seves aparicions a TikTok, on explica les seves anècdotes quotidianes amb un riure que enganxa i que ha cridat l’atenció de grans marques, figures del món d’aquesta mena de comunicació i d’una cadena de televisió, perquè allò que la fa destacar és que és una de les poques tiktokers amb un alt seguiment en català, i amb un públic juvenil suposadament perdut pels segles dels segles pels mitjans de comunicació tradicionals.

El dilema del jurat qualificador és si accepta o no que el món de la comunicació ha canviat des que l’era digital ha capgirat conceptes, formes de consum i necessitats del públic receptor. Hi havia preceptes que semblaven intocables (rigor, honestedat, contrast, veracitat, respecte, responsabilitat social, credibilitat…), però la realitat els ha superat desvergonyidament amb banalitzacions, adaptacions, subversions i manipulacions que moltíssims receptors accepten i abonen sense posar-se pedres al fetge. La immediatesa és un valor i l’entreteniment, l’afegit indispensable. Els altres valors coneguts ja no són imprescindibles en el dia a dia. I al ritme que anem, el futur que ens anuncien sense contrastos més aviat ens acoquina, en lloc de reptar-nos a guanyar l’embat.

Així les coses, sembla que el més lògic sigui afrontar la realitat que ha obert l’era digital i aprofitar les oportunitats que ofereix al periodisme per créixer, refermar els seus valors i recuperar seguidors. Combatre el fals periodisme que emplena hores de continguts de dubtosa qualitat i veracitat periodística a les plataformes que creixen com bolets a les xarxes. I, vista l’allau “informativa” que ens sepulta sense opcions a sobreviure sense prendre mal, no és gens estrany que els estaments que vetllen per la bona salut del periodisme –Col·legi de Periodistes, Consell de la Informació i universitats catalanes que imparteixen estudis de Periodisme i Comunicació– reivindiquin l’aplicació rigorosa del Codi Deontològic com a instrument indispensable per salvaguardar la professió. En un comunicat emès conjuntament, Col·legi, CIC i universitats aposten per impulsar un periodisme “responsable i honest”, i reclamen el suport de les administracions a la iniciativa. El Codi Deontològic el consideren una “peça clau” en la formació dels nous periodistes, i el paper del CIC, indispensable per al compliment de la normativa professional que ha de garantir la pràctica d’un periodisme compromès amb la qualitat democràtica.

La iniciativa ha coincidit amb la intervenció del CIC en dos temes que han qüestionat comportaments i tractaments periodístics considerats sensibles, com són la informació sobre la noia violada i ferida greument a Igualada, i la retirada de l’acreditació a un periodista per cobrir informacions al Palau de la Generalitat. El seu pronunciament en ambdós casos ha estat contundent i evidencia que cal posar en valor el seu arbitratge, i exigir el suport econòmic perquè pugui mediar eficientment en conflictes que enfronten la professió periodística amb la societat civil que es considera afectada per les informacions dels mitjans. Es reclama el suport necessari perquè les seves resolucions siguin efectives, i no cal dir el que necessitarà si entra en el control dels continguts difosos a les plataformes digitals. El document signat assenyala que periodistes, mitjans, editors, societat i administracions són necessaris “per construir a Catalunya un ecosistema mediàtic que es basi en el respecte al Codi Deontològic i al sistema d’autoregulació que garanteix el seu compliment”.

Document i Codi segur que els seran útils al jurat atabalat per la tria de candidats als premis de Comunicació del 2022. N’estaré al cas.

Gonçal Mazcuñán i Boix, periodista.

Article publicat al número d’hivern 2021-2022 de la revista Comunicació 21.