Una reflexió per començar l’article: la premsa de proximitat ha complert i compleix una funció tan important en el sistema democràtic com és la vertebració de la societat en la qual s’insereix a partir dels missatges que elabora. Ho tinc escrit des del 2006, quan el meu discurs de presa de possessió com a president dels editors de premsa comarcal, i és bo de tenir-ho present ara que s’apropen eleccions.
La premsa local s’ha convertit en la institució de referència a la qual recorren els ciutadans a l’hora de trobar el seu nord. És aquesta brúixola la que els dóna les coordenades precises que els ajuden a prendre posició sobre aquells assumptes que els afecten. La premsa “de casa” els dóna aquesta identitat que genera sempre una opinió sòlida i que evita que hi hagi tantes opinions divergents com habitants formin aquesta comunitat social. “Tan dispars seran com mancats d’anàlisi i elements argumentatius. I ho fa des d’una activa implicació social que facilita crear aquesta vinculació identitària entre periòdic i públic com a agents integrants d’un mateix territori i una mateixa comunitat social”, escriu Ramón S. Pardo Baldeón a Aportacions de la premsa de proximitat. Història i Comunicació Social.
Així, a més del seu compromís fonamental amb la informació i servei al seu públic, la premsa local –mitjans de proximitat– assumeix el de contribuir a aquesta vertebració social que necessiten les societats per prendre consciència de grup o comunitat. “Una responsabilitat que emana del fet que aquests mitjans, amb les seves informacions analítiques i de contextualització, interpreten la realitat social, dotant-la de sentit”, escrivia el 2002 el professor Francisco Fernández Beltrán, de la Universitat Jaume I. I és que la premsa local i comarcal informa de les activitats i les decisions que adopten les administracions per traslladar-les als ciutadans, amb la finalitat de legitimar, a més de per contribuir a formar la seva opinió (López i Macià, 2007).
Així, doncs, un dels valors que ha de preservar un periòdic local –sigui de pagament o gratuït o digital– per complir el seu paper d’agent vertebrador i dinamitzador de la societat és el de garantir la pluralitat informativa, i més si vol servir com a eina modeladora de la comunitat, a la qual ha d’ajudar a preservar la identitat local, per tal de mantenir viva la seva personalitat.
Valorat, doncs, el paper de la premsa de proximitat en general, veiem la seva vàlua en unes eleccions municipals com les d’enguany, particularment interessants. Els mitjans de proximitat, que com queda dit tenen un paper fonamental en el funcionament del sistema democràtic, l’augmenten especialment durant la campanya electoral local, proporcionant la informació necessària perquè els ciutadans exerceixin el seu dret a vot de forma lliure i racional. Una cosa que no escapa als partits polítics, que troben en els mitjans de proximitat –ara sobretot a les televisions locals–, la via idònia per fer arribar als ciutadans el seu missatge i donar a conèixer els seus líders. Aquí és on cal garantir la igualtat d’oportunitats de totes les formacions que concorren a les eleccions, imposant la neutralitat i el respecte al pluralisme polític en la informació electoral. Aquí hi ha el perill d’alguna alcaldada, que la premsa de proximitat té l’obligació de denunciar.
De tot el fins aquí exposat, se’n desprèn una idea principal: els mitjans de proximitat exerceixen una notable influència sobre la ciutadania, i per tant tenen un pes rellevant en què cap cacicada no interfereixi en la igualtat d’oportunitats entre totes les formacions polítiques que concorren a les eleccions. Cert és que les lleis electorals tracten de facilitar l’accés dels partits als mitjans, especialment de la televisió, reconeixent que constitueix una via idònia donada la seva immediatesa i accessibilitat, per donar a conèixer als ciutadans les diferents opcions polítiques existents. Però en general les lleis i els costums dels partits es limiten a contemplar els mitjans nacionals, obviant els mitjans locals que resten marginats publicitàriament i informativament.
La contradicció entre el poder real i constatable dels mitjans de proximitat i el desdeny de què són objecte per part del Govern del país, de les diputacions i dels partits polítics que “operen” a Catalunya, és ben palès. Dit això, caldria objectar que l’actual regulació dels mitjans durant la campanya electoral sembla estar presidida per una idea que s’aproxima més a la propaganda que al debat, per la qual cosa són les centrals de mitjans i les agències de publicitat les que manen i ordenen que els anuncis vagin cap als mitjans nacionals i estatals i no pas cap als mitjans de proximitat, on precisament se separa el gra de la palla i es manté la lluita cos a cos perquè s’està en primera línia de la batalla.
Lamentablement, i després de tants anys, els que tenen el poder de decidir encara fan veure que els mitjans locals són poca cosa. I si algun es queixa, hi ha el gest de llençar-li algunes engrunes. Demano més respecte i atenció als mitjans de proximitat. Tots els números demostren la seva força, però continuen sense seure a la taula dels escollits. On és, per exemple, l’anunciada llei de publicitat institucional que ha de garantir la igualtat de tracte entre els mitjans barcelonins i els de comarques?
Les eleccions vinents poden ser l’oportunitat per posar les coses en el seu lloc. Tot plegat beneficia els ciutadans, darrers receptors de les bondats dels mitjans “de casa”.
Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.
