Els vídeos verticals són un canvi de joc a les xarxes socials que de mica en mica es comença a consolidar en els mitjans de comunicació. Està optimitzat per a la visualització en telèfons intel·ligents i fins ara s’utilitzava habitualment en plataformes de xarxes socials com Instagram, TikTok i Snapchat, ja que estan dissenyats per ser visualitzats en posició vertical. Aquest format respon a la tendència creixent de consum de contingut en dispositius mòbils, facilitant als usuaris veure i interactuar amb vídeos sense haver de girar la pantalla.
Els vídeos verticals van sorgir com a resultat de l’adopció generalitzada dels telèfons intel·ligents. A mesura que la gent feia servir cada cop més els seus telèfons per capturar i compartir contingut en moviment, la manera natural de subjectar el dispositiu mentre es filmava era vertical. Inicialment, els entusiastes dels mitjans de comunicació tradicionals no veien bé els vídeos verticals, ja que no s’ajustaven al format paisatgístic convencional utilitzat al cinema i la televisió.
Tanmateix, amb l’auge de les plataformes de xarxes socials adaptades al consum mòbil, els vídeos verticals es van anar fent més acceptats i fins i tot preferits per a determinats tipus de contingut. És ben cert que aquesta manera de filmar permet una millor experiència d’usuari als dispositius mòbils. Els usuaris poden mirar i interactuar amb el contingut sense girar les pantalles, cosa que s’alinea amb la naturalesa ràpida i en moviment de les xarxes socials.
Amb el pas del temps, els vídeos verticals van passar de ser vists com una opció aficionada o no convencional a un format que ara és àmpliament acceptat i s’utilitza intencionadament per a diversos propòsits, inclosos anuncis i creació de contingut. Aquest canvi demostra com la tecnologia i el comportament dels usuaris han donat forma a l’evolució dels formats multimèdia.
L’escriptora i periodista Hanaa’ Tameez escriu per al Nieman Journalism Lab de Harvard que, per als mitjans de comunicació, “el vídeo vertical és una experiència molt millor perquè a la gent no li cal girar els seus telèfons”. I és ben cert, el format és un èxit entre el públic. L’Institut Reuters per a l’Estudi del Periodisme (RISJ) va informar a principis d’any que el 66% dels enquestats en el seu informe global veuen vídeos de notícies breus cada setmana, però més de dos terços d’aquestes visualitzacions encara es fan mitjançant plataformes, no a llocs web d’editors. Els editors intenten canviar això.
Hanaa’ Tameez fa saber que els mitjans de comunicació “estan construint carrusels de vídeos verticals per a les seves pàgines d’inici i aplicacions, incrustant vídeos verticals a les històries i fent que els seus videoperiodistes produeixin contingut tant horitzontal com vertical, a més de demanar als periodistes que presentin les seves històries a la càmera”. L’escriptora nord-americana detalla la introducció dels vídeos verticals a The Economist, The Washington Post i The New York Times.
“Les limitacions úniques dels vídeos verticals poden inspirar periodistes i creadors de contingut a pensar de manera diferent i trobar maneres innovadores de transmetre el seu missatge”
De la lectura d’aquestes experiències narrades per Tameez, ens adonem que l’ús de vídeos verticals té diversos avantatges, especialment en el context de dispositius mòbils i plataformes de xarxes socials. Aquests vídeos estan dissenyats per consumir-los en telèfons intel·ligents subjectes verticalment, que és la manera natural en què la majoria de la gent subjecta els seus telèfons. Això fa que l’experiència de visualització sigui més còmoda i perfecta per als usuaris; a més, ocupen tota la pantalla en un dispositiu mòbil, proporcionant una experiència més immersiva i atractiva per als espectadors, puix el contingut ocupa més espai visual, cosa que fa més difícil que els usuaris es distreguin amb altres elements de la seva pantalla.
A causa de la seva relació d’aspecte no convencional i de la seva visualització a pantalla completa, els vídeos verticals poden destacar i captar l’atenció dels usuaris de manera més eficaç que els vídeos de costum i, a més, per als periodistes faciliten la creació de clips sense necessitat d’equips addicionals ni ajustar la seva adherència.
No hi ha dubte que les limitacions úniques dels vídeos verticals poden inspirar periodistes i creadors de contingut a pensar de manera diferent i trobar maneres innovadores de transmetre el seu missatge, donant com a resultat un contingut fresc i atractiu, com han exemplaritzat fins ara les xarxes socials.
El futur del vídeo vertical sembla prometedor a mesura que l’ús de dispositius mòbils continua creixent i les plataformes de xarxes socials utilitzen cada cop més aquest format. Fixem-nos, si no, en què aquesta manera de filmar ja ha començat a aparèixer en mitjans més tradicionals, com ara televisió, premsa digital i pantalles publicitàries. Això podria donar lloc a un contingut periodístic encara més específic i a maneres innovadores d’interactuar amb el públic.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
