Si durant moltes dècades, el protagonisme gairebé indiscutible dins del sector audiovisual era el contingut, la digitalització primer i la connectivitat després han portat i continuen portant importants canvis. El que acabo de dir gairebé és una obvietat, ho sé. El problema rau en com sectors de la indústria, que provenen de models de difusió provinents del segle passat, responen amb èxit al repte.

El consum televisiu en línia continua sent molt important, però se li estan sumant dos problemes íntimament lligats als canvis tecnològics abans esmentats. El primer, l’entrada a la pantalla del menjador –aquella que només es connectava per veure la tele i ocasionalment VHS o posteriorment DVD– de les plataformes OTT que tothom coneix. La segona, que les noves generacions han abandonat el consum lineal. Allò de fa anys de “a veure què fan a la tele” és inimaginable amb unes persones joves –o no tant– que volen veure el que volen veure en aquell moment i allà on siguin.

I què poden fer les televisions per respondre-hi amb èxit i no esllanguir-se i esdevenir una oferta només atractiva per a les franges d’edat més avançades?

Creuant els Pirineus tenim una recent experiència amb la plataforma Salto, que agrupa els principals grups televisius privats i públic francesos. A més de ser una OTT que compta amb alguns continguts exclusius respecte de les graelles televisives, ha fet una clara aposta per la TV híbrida, l’HbbTV, facilitant-ne l’accés directe des d’un canal específic de la TDT.

Així, a més de les opcions de poder tornar a veure un contingut des de l’inici encara que ja estigui en emissió o recuperar programes dels darrers set dies –el catch-up–, permet anar a un entorn de selecció de continguts –incloses recomanacions i cerques intel·ligents– idèntiques a les grans plataformes que tots tenim al cap; és a dir, molt més enllà dels menús a la carta dels portals televisius a internet. Això vol dir competir en peu d’igualtat? No pas. Vol dir ser-ne complementaris per no acabar sent residuals.

Trobaríem altres exemples a la resta d’Europa, alguns amb força anys de recorregut, com la plataforma Freeview Play britànica. En tot cas, tornant a Salto, la seva aposta decidida per la pantalla domèstica respon a una estratègia de tot el sistema televisiu francès, que vol fer el salt al 4K i a reforçar l’oferta interactiva que ofereix l’HbbTV. Un 4K que sota els Pirineus només el trobarem en proves pilot i gràcies.

I aquí? Doncs anem com anem i per aquí també plora la criatura. Si fa anys TV3 tenia capacitat de ser una televisió capdavantera tecnològicament (el 2004 s’inaugurava el servei TV3alacarta i més tard s’incorporava a un HbbTV que era quasi un desconegut), aquells bons temps van acabar fa una dècada més o menys. Malgrat això, la voluntat de no perdre el tren hi és, com és el cas d’haver desenvolupat l’accessibilitat de les emissions del recent programa pilot UHD Spain des de l’HbbTV. Però no només es tracta de no perdre’l, sinó ser als vagons de davant. I per això calen molts diners. Diners per garantir que TV3 sigui competitiva allí on hi hagi una pantalla connectada, sigui la que sigui, i empri la plataforma tecnològica que sigui per accedir a continguts audiovisuals. Una estratègia tecnològica per als anys vinents de la qual se’n podrien beneficiar altres agents de primer ordre de l’espai de comunicació en català, com les televisions locals i la XAL, o IB3 i À Punt.

Els ingressos també depenen de les apostes tecnològiques

La televisió, com a servei audiovisual gratuït, viu en gran part de la publicitat. Fa poc se celebrava a Barcelona la 25a edició de les Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, organitzades per CECABLE. Unes jornades que han esdevingut imprescindibles per saber on som i on podríem ser. El seu director, Joan Francesc Fondevila, va destacar la plataforma de la TV híbrida com a “màxim exponent” de l’exigència d’una major interactivitat en els serveis vinculats al consum audiovisual. Uns serveis dels quals Fondevila en va apuntar l’evolució que s’hi preveu: “més possibilitats de diàleg amb les marques, més personalització, i per tant, més rendiment de les insercions”; insercions publicitàries, s’entén.

Com ja hem comentat en anteriors articles sobre l’HbbTV, a diferència de les emissions convencionals de la TDT, els espots publicitaris aquí poden ser personalitzats i interactius, cosa que permet a les corporacions televisives oferir, des de dins de la seva programació, un tipus de formats i de campanyes adreçades a targets molt concrets que fins fa poc només podien inserir-se a les plataformes en línia. Per tant, accedir directament a una part del pastís publicitari que creix i creix, i que quedava fora de l’entorn de consum on les cadenes televisives continuen sent molt potents: veure la seva programació davant la pantalla principal de la llar, sigui en directe o a demanda.

De ben segur el proper simposi internacional que celebrarà l’associació HbbTV a París, a finals de novembre, servirà per saber com pensen afrontar les grans televisions europees el que ha de venir. El que podria ser la darrera dècada en què les antenes als terrats i teulades serveixin encara per poder veure continguts audiovisuals. I TV3 –que n’és membre des de la creació d’aquesta associació– veurem en quina situació de governança i de previsió pressupostària es troba en aquelles dates. Unes decisions que el Parlament i el Govern haurien d’haver pres fa temps i que ara són ja tan urgents com inajornables.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram