Els espais de comunicació de llengües minoritzades no creixen ni es consoliden a còpia de voluntarismes, sinó per actuacions estratègiques que funcionin molt bé. Que facin normal allò que és normal en espais lingüístics que compten amb potents estats al darrere.
Unes actuacions en què, necessàriament, els mitjans públics audiovisuals han de tenir un paper clau o protagonista. En pocs dies, Catalunya Ràdio n’ha protagonitzat dues que val la pena subratllar i situar com a exemples exitosos d’aquesta normalització de l’espai de comunicació en català.
El primer és fruit del conveni de col·laboració entre aquesta emissora i Ràdio Arrels, que enguany celebra el seu 40è aniversari. Poder escoltar per l’aplicació mòbil de Catalunya Ràdio o pel seu web la retransmissió que van fer els locutors de la ràdio nord-catalana de la final de la Super League de Rugbi a 13, jugada pels Dracs Catalans, és un bon exemple de fer normal el consum de continguts mediàtics en català a una banda i l’altra dels Pirineus, amb independència d’on han estat produïts. Si altres espais, com el de la francofonia, tenen establertes línies permanents de treball conjunt entre mitjans pertanyents a diferents estats, en el cas nostre aquestes col·laboracions són especialment necessàries, imprescindibles. En el cas de la Catalunya del Nord, a més, caldria treballar intensament i amb urgència altres àmbits de la comunicació, la cultura o la resta d’activitats econòmiques, que avui dia ho tenen tot per fer o continuen relegats a qüestions menors o “folklòriques”. Fa un any ho analitzava al portal germà Exterior.cat.
El segon apunta a una qüestió clau, que afecta i preocupa totes les corporacions audiovisuals públiques europees: arribar a les noves generacions. Que Catalunya Ràdio hagi participat com a panelista al congrés del món de la ràdio, el Radiodays Europe, dins la jornada dedicada a “recuperar els oients joves”, és un reconeixement internacional a la bona feina que s’està fent, amb apostes gens convencionals a la programació de les emissores del grup com Adolescents iCat, Adolescents XL, Crims, El búnquer o Popap, que va fer un programa especial des de Lisboa, ciutat que ha acollit l’edició d’enguany de l’esdeveniment.
La feina a fer és encara ingent, però exemples com aquests dos ens mostren per on cal anar. I cal anar-hi ja.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
