Abans de festes es van lliurar els Premis Nacionals de Comunicació. El jurat va tenir feina en general, però en el cas del periodisme local, com a mínim, van encertar de ple. Els membres del jurat, experts en bona part, van adonar-se que, malgrat totes les vicissituds, del cop duríssim que la pandèmia està donant al món de la comunicació, el futur del periodisme local ja s’està construint.
Les notícies locals són fonamentals per a la democràcia de maneres innombrables i, tot i que molts punts de venda s’han vist obligats a reduir la mida o a tancar en els darrers temps, els mitjans de proximitat es reconstrueixen i transformen al mateix temps.
Atiats per la necessitat i aconsellats per les associacions que apleguen pràcticament tots els editors del país, els editors i els periodistes locals, fent pinya amb la ciutadania, desenvolupen nous models de negoci, programació i vies per connectar amb els seus lectors, traçant nous models territorials i aprenent a mesura que avancen. Els filantrops i els líders cívics tenen un paper important a jugar a l’hora de donar suport a aquest nou futur per a les notícies i la informació locals, que va més enllà de les inversions puntuals o de mantenir un document local a flotació. Però aquest és un tema que donaria per a un complex dossier.
Un model exemplar d’editora de premsa comarcal és la que va rebre el Premi Nacional en la categoria de comunicació de proximitat. Es tracta de l’Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions, de les Borges Blanques. Aquesta entitat sense ànim de lucre edita el periòdic quinzenal SomGarrigues, la revista mensual SomEsports i la publicació bimestral SomCanalla, a més de les capçaleres digitals Somgarrigues.cat i Somesports.net. Segons destacava el jurat, SomGarrigues compta ja amb 20 anys de trajectòria “amb una altíssima penetració i una àmplia base de subscriptors en una de les comarques menys poblades de Catalunya”. Aquest és el màxim reconeixement institucional, creat l’any 1999, per guardonar “aquelles aportacions més rellevants en el camp de la comunicació a Catalunya o en llengua catalana” i que incorpora la categoria de mitjans de proximitat des de l’any 2008.
L’Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions edita des de l’any 2000 el periòdic quinzenal SomGarrigues, el vaixell insígnia de l’entitat, que té un àmbit informatiu de 34 municipis, repartits entre les comarques administratives de les Garrigues i el Segrià i, des de l’any 2019, el Pla d’Urgell, a l’haver incorporat també Torregrossa. És un àmbit molt extens geogràficament, poc poblat (uns 24.000 habitants) i, en moltes parts, mal comunicat, i un dels objectius del periòdic des de la seva fundació ha estat contribuir a vertebrar-lo i a dotar-lo d’una veu pròpia. Actualment, SomGarrigues frega el miler de subscriptors i compta amb uns 10.000 lectors cada quinzena; és un mirall per a qui s’animi a posar en marxa un mitjà comarcal. He seguit de fa anys la trajectòria de l’associació, he compartit llargues hores amb els directius i dono fe de la consistència del seu projecte, de la vàlua dels seus productes i l’enorme responsabilitat de tots els associats.
En rebre el premi, l’editorial del SomGarrigues titulava que “va per més”. Tota una declaració d’intencions, prova remarcable dels valors de l’Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions. Qui els copiï faria honor, al mateix temps, a l’essència del periodisme de proximitat. Veieu: els objectius fundacionals de l’entitat van ser –i són– “un marc mental comú i donar veu a col·lectius que restaven silenciats”. Certament, l’essència de l’essència. Però el millor ha estat aconseguir-ho, primer, i mantenir-ho, després.
L’editorial del SomGarrigues que esmento és tota una declaració d’intencions i de saber fer. Un llibre obert per a tots els editors de premsa de proximitat actuals i per als que s’animin a obrir-se camí. El Som es pregunta, sense embuts, quina és la fórmula editorial del mitjà que cal entendre que ha reconegut el premi? L’editora declara cinc manaments exemplars que miren de respectar. Els copio textualment:
1) Serem constructius, críticament constructius.
2) Tots els pobles són importants, independentment de la seva mida.
3) Contrastarem les notícies i no reproduirem notes de premsa literals. No som corretges de transmissió, som periodistes.
4) No farem publireportatges encoberts a la carta.
5) I darrer i bàsic: convidem els opinadors a escriure en clau comarcal, a generar debat, a empènyer la realitat.
Cinc punts modèlics, pilars del bon periodisme. Aporten virtut i moralitat a la irreprotxable tasca que es fa des de les Garrigues. També modèstia, des de l’editorial el Som allarga la mà del premi a “aquells col·lectius socials que, sovint ingratament i lluny de premis i reconeixements, poc o molt o bastant, treballen pel progrés de la comarca”.
Aquesta és una pàgina més del quefer de la premsa de proximitat, local i comarcal, quines característiques són la seva influència i la seva credibilitat. Influència per quan el periodisme local és el que té més capacitat d’influir sobre la societat i la transformi. El periodisme ha de tenir conseqüències. Al local és on és més factible que les informacions que es publiquen tinguin un efecte, molt més que la informació nacional o internacional. Empodera les persones donant dades i informacions, oferint la possibilitat de transformar el seu entorn com a conseqüència de la proximitat i la immediatesa.
Quan a la credibilitat, el lector, com és a prop, pot contrastar la informació que llegeix i veure si és certa. De manera que el treball de periodista ha de ser més rigorós i, per tant, més creïble.
I no podem prescindir de la complexitat. En ser netament emissor, el periodisme de proximitat pateix d’una manca de subministrament de notícies d’agències. Això fa que els seus periodistes tinguin més capacitat per decidir què és el rellevant, a què cal prestar informació, ja que disposen de menys informació que en el periodisme nacional o estatal, i la que hi ha deuen treballar-la a peu de carrer.
Fiona Morgan, del projecte News Voices, argumenta que les redaccions locals haurien de tractar les comunitats menys com a consumidors i més com a components. “Si només els periodistes es preocupen pel futur del periodisme, tenim grans problemes”, diu. “Quan els periodistes fan costat a les seves comunitats per damunt dels mals propietaris, és una aliança poderosa. Però no n’hi ha prou amb cridar a les comunitats per subscriure-s’hi o ‘pagar’ per estalviar notícies locals si les organitzacions informatives tampoc no estan disposades a escoltar les comunitats i mantenir-les al costat”. El retall de l’editorial de SomGarrigues que he copiat va en aquesta línia. La bona. La que recorda que el periodisme local és aquell que es realitza des de, per i per un mateix entorn ciutadà. Clarament, el Som ens diu que el futur del periodisme local ja s’està bastint, malgrat tot.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
