La Diputació de Barcelona ha fet un pas endavant necessari i just. Recupera, aquest 2024, els Premis de Comunicació Local. No s’havien d’haver aturat mai, aquests premis que van esdevenir clàssics. Per això la Diba ho fa sense estridències i amb naturalitat: “La Diputació de Barcelona, seguint la seva llarga trajectòria de suport a la comunicació local i als mitjans d’informació de proximitat, recupera els Premis de Comunicació Local iniciats el 1981 amb el Premi Tasis-Torrent de Premsa Local i Comarcal, al qual posteriorment es van afegir el Rosalia Rovira de ràdios municipals i el Miramar de televisions locals, i convoca enguany la 37a edició”.
La Diputació barcelonina sempre havia estat al costat de la premsa de proximitat, no només amb els premis, sinó amb altres suports, com formatius, divulgatius i publicitaris. La premsa “de casa” en general, és a dir, la que es difon a les quatre demarcacions catalanes, ha trobat a faltar el suport institucional de les diputacions durant molts anys, massa. I no només parlo de la publicitat, també han desaparegut els anuncis purament de gestió, com edictes, bans i actes administratius que publiquen les administracions públiques (licitacions, informació sobre una autorització administrativa, etc.), Eren –i són– una manera de donar un cop de mà efectiu, a més de necessari. També cal recuperar-los.
La funció principal del periodisme és informar la societat sobre els esdeveniments més importants, i així contribuir a la formació d’una opinió pública crítica i ben informada, la millor salvaguarda de la llibertat i la justícia. I, a més, el paper de la premsa local en un món globalitzat és tan viu avui com ahir.
Si el periodisme és un mecanisme de control imprescindible en qualsevol democràcia, és un símptoma democràtic que les institucions reivindiquin el paper de la premsa de proximitat com un element dinamitzador, i on la funció de servei públic augmenta com ajuda al progrés dels barris i districtes, a més d’altaveu dels problemes dels ciutadans. És obvi, i repetit, que des del local es pot incidir i repercutir arreu del món.
La recuperació dels premis de la Diputació arriba en un moment en què estan caient certs mites que van arribar de la mà d’internet, com la desaparició de la premsa en paper o la necessitat d’escriure textos curts per a la xarxa. Hom s’adona que hi ha una oportunitat per a tot i, concretament, l’obvietat de defensar que hi ha un nínxol en la informació local recolzada en allò que demana la ciutadania i basada a oferir la informació que no els arriba d’una altra manera.
“En un context complex com el que estem vivint, els mitjans que expliquen les històries que veritablement importen a la gent des de la proximitat i la credibilitat són fonamentals”
Fa un grapat d’anys que mantinc la tesi que la premsa de proximitat és absolutament necessària. I una vegada i altra, des de una bona colla d’escrits publicats a Comunicació 21, reivindico el periodisme local extraordinari que es fa a Catalunya i critico també la manca de més suport i col·laboració per part de les administracions. Lamentablement, la fluïdesa de la comunicació amb l’Administració local sempre depèn de la persona que estigui d’intermediària.
No podem estar reivindicant eternament l’eficàcia del periodisme de proximitat i la proesa dels seus editors! Els governs del país, de les demarcacions, dels ajuntaments l’han de fer seu aquest periodisme i defensar la seva tasca com a eina bàsica. D’una vegada per totes, els polítics han d’assumir el fet incontestable que el periodisme local és important per a la identitat de la comunitat. Que els mitjans de proximitat reflecteixen la diversitat de la comunitat i les preocupacions úniques. Que entenguin, senzillament, que els periodistes locals poden informar sobre les històries i les persones que altrament no tindrien l’oportunitat de ser reconegudes a l’esfera pública. I aquí hi entren, precisament, els mateixos polítics!
A vegades, en l’apartat de precs i preguntes d’alguna assemblea de les associacions de premsa local, algun editor es qüestiona si els ajuntaments o consells comarcals (sense oblidar les diputacions) volen fer-la servir o no per acostar-se als ciutadans. Es parla molt de la gent i de la ciutadania, i a la premsa local els polítics tenen una plataforma on tot el que facin es veurà reflectit, que no se’n adonen?
Sí, la premsa local és tan necessària com sempre, potser més. Així ho crec i ho constato dia a dia. En un context complex com el que estem vivint, els mitjans que expliquen les històries que veritablement importen a la gent des de la proximitat i la credibilitat són fonamentals. Per què? Intentaré aportar diverses raons de pes:
- Aporten contingut de qualitat. És cert que la immediatesa amb què consumim informació pot estar renyida amb la rigorositat, però els periodistes locals continuen mantenint, majoritàriament, el llistó molt alt en aquest sentit, aconseguint produir continguts de qualitat en poc temps i en condicions laborals clarament millorables.
- Expliquen el que de veritat importa. Els seus reportatges i entrevistes són properes. Ens narren el que passa al nostre entorn més proper, humanitzant fredes dades i analitzant la realitat que ens envolta des de punts de vista que interessen als lectors.
- Això els confereix un altre valor: la diferenciació, generant continguts més emocionants, continguts que poques vegades veiem als mitjans nacionals o estatals que, en general, viuen més captius de les informacions generalistes.
- Menys fake news. Als mitjans generals és més fàcil que es colin les fake news provocades per la polarització que ja és tendència en la política nacional i espanyola.
- No importa el suport, importa a l’enfocament. La premsa local té un valor afegit que és l’enfocament, per això s’adapta a tota mena de suports, sigui paper, digital, ràdio o televisió. I les xarxes socials no són la seva competència, sinó el seu tàndem perfecte.
Veient-ne els avantatges només ens falta buscar fórmules que permetin la seva continuïtat, perquè avui l’usuari vol estar permanentment informat del que passa al seu entorn més proper, lluny dels debats broncs que poblen el panorama del país i tan allunyats del dia a dia dels ciutadans. És aquí on les diputacions i la resta d’administracions hi tenen molt a dir (cal llegir ‘ajudar’).
Dit tot plegat, felicitar la Diputació barcelonina per la recuperació dels Premis de la Comunicació Local i convocar enguany la 37a edició. Com bé diu la convocatòria, els premis es van atorgar de manera ininterrompuda des del 1981 fins al 2012. A les 32 edicions convocades des de la Diputació de Barcelona s’hi afegeixen les quatre edicions, des del 2020 al 2023, que va organitzar la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i que va lliurar coincidint amb la celebració del Mercat de l’Audiovisual de Catalunya (MAC), a Granollers.
Per si de cas, en aquest enllaç trobareu les bases i més informació sobre els Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
