Recordo molt bé aquelles cues a l’autovia de Castelldefels, anant cap a la platja, els carrils plens de cotxes aturats un darrere l’altre, un al costat de l’altre. Hores esperant dins el cotxe. Encara ara em ve la fortor del quitrà i de la goma rescalfada dels seients del cotxe. Recordo molt bé el neguit per voler arribar, barrejat amb les altes temperatures de l’estiu. Una situació que provocava una sensació de nervis, aleshores no coneixíem cap paraula per definir-ho, però ara li diem “estrès”. Alguns matins tinc la mateixa sensació.

Per la ràdio ho han apuntat, però no han ampliat la notícia. Obro l’ordinador per “fullejar” la premsa digital. Vaig ràpidament a les “adreces d’interès” del navegador i clico sobre qualsevol de les publicacions digitals, vull arribar abans de sortir… vull saber què ha passat abans de començar a llegir. Consulto diferents fonts, diaris, agències de notícies, fins i tot dos o tres blogs… encara no ha començat el dia i quin estrès! Tot per estar ben informat!

Però és pitjor quan et trobes, a primera hora del matí, un company del treball que, sense dir-te ni ase i bèstia, et pregunta a boca de canó que t’ha semblat tal o qual fet; i tu intentes repassar mentalment si has llegit, escoltat o vist alguna cosa sobre el tema mencionat abans de sortir de casa o en el canal del metro.

Dècimes de segon més tard contestes neguitós.

–No, no ho sabia.

La frase, com un eco, et torna en forma de pregunta.

–Que no ho sabies?

Per disculpar-te contestes vacil·lant.

–Doncs no, no, és que avui no he vist els diaris.

Bona cosa has dit! Tu que tens opinió de tot i que sempre la dones, te la demanin o no, no saps què ha passat aquell matí. Noi, t’has posat en evidència! Només de pensar-ho et suen les mans.

–Però si tothom en va ple! –rebla el teu amic.

Mentalment et veus dins aquell cotxe, un dos cavalls per ser més exactes, fent cua a l’autovia de Castelldefels… amb un estrès! Finalment, girant-te i aixecant la ma per sobre el cap li dius amb els nervis alterats.

–Bé, ja m’ho miraré, ja m’ho miraré!

Diuen que per estar ben informats cal saber destriar i contrastar la informació de diferents mitjans de comunicació. Bé, doncs segons això, podríem afirmar –sense por d’equivocar-nos– que tenim una societat molt mal informada, ja que la meitat de la ciutadania no està habituada a consultar diferents mitjans de comunicació i l’altra meitat no tenim temps per fer-ho. Per estar ben informats sens dubte cal temps, jo diria concretament que molt de temps.

Potser el pitjor de tot és que després de fer l’esforç, després de llegir i consultar totes les fonts i els mitjans d’informació que habitualment consultem, tenim la sensació d’estar encara a la cua, de no haver arribat –que encara ens falta informació per entendre realment què ha passat– i és que la sobreinformació també crea estrès.

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia.