Abans de les vacances d’estiu, aquest portal informava de la dissolució del Consorci ITCAT, creat fa nou anys entre la Generalitat i els municipis (Localret) per desenvolupar el projecte de la Xarxa Oberta, que havia de cablejar amb fibra òptica totes les poblacions de Catalunya. Aquell gran projecte de país, que aplegà el suport entusiasta del món local i dels sectors professionals implicats, va quedar estroncat fa uns quatre anys, després del traspàs a Telefònica de tot el protagonisme en el desplegament de la fibra òptica acordat el 2012 pel Govern durant deu anys, deu.
Una eina estratègica per al futur del país a la qual s’ha renunciat. I una pèrdua de sobirania en el terreny de les TIC que no es pot dissimular de cap manera.
Parlem d’un projecte que va rebre l’any 2010 la benedicció de la Comissió Europea, que considerà que la “Xarxa Oberta portarà la banda ampla de molt alta velocitat a Catalunya en condicions favorables a la competència, i els ciutadans i empreses es beneficiaran de la infraestructura més puntera”. En aquell acord comunitari, s’expressava amb claredat el que ara ha desaparegut del nostre mapa, i que reclamava el Síndic de Greuges en un informe del 2013: que mitjançant la intervenció pública es fessin desaparèixer les actuals –i futures–diferències territorials i socials de connectivitat a internet.
Evitar l’escletxa digital entre àrees metropolitanes i grans ciutats amb la resta de Catalunya era, i és, una qüestió clau per al desenvolupament equilibrat del país. Exemples de les mancances de cablejat en fibra òptica n’hi ha molts, massa, i no cal anar a les comarques menys poblades. Al Vallès Oriental, només el 10% dels polígons industrials disposen d’aquesta connectivitat.
I què en va quedar de la Xarxa Oberta? Doncs ben poca cosa. El pla pilot de les Terres de l’Ebre que es va impulsar fa quatre anys no va tenir cap continuïtat ni progressió, i ara és gestionat pel grup Mediapro, que des de fa un any té el 100% de la seva propietat.
I què te a veure tot això en un portal de comunicació? Doncs tot. El desenvolupament dels mitjans de comunicació des de fa un segle depèn de les infraestructures TIC, i més en dependran cada any que passa. A més, el creixement de serveis associats, de noves iniciatives que es recolzin en una xarxa potent a totes les comarques, és un vector de creixement econòmic i social que beneficia els mitjans ubicats al territori, sí, i als d’abast nacional també.
A aquest trist, molt trist episodi, se li suma la ja comentada desaparició d’un dels dos canals múltiplex de TV3. Més enllà de les queixes públiques fetes des de la Corpo i el Govern, i de les infructuoses negociacions amb els responsables ministerials, sobta i molt que no s’hagi traslladat aquesta agressió en tota regla contra l’espai televisiu català a les institucions europees. Una batalla legal plenament argumentable a partir de les distintes normatives de la UE que han sorgit de la famosa directiva de “televisió sense fronteres” de fa 25 anys, sobre la qual es va fonamentar la campanya per a la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià. O, simplement, fer el que toqui perquè l’1 de gener no s’interrompin les emissions.
La cosa del país nou va de debò, o només ho pretén semblar?
Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.
