Voldria adreçar-vos quatre mots per agrair al jurat el Premi Ramon Juncosa de divulgació i periodisme transfronterers que m’ha estat concedit enguany. Gràcies també a la Casa de la Generalitat i a Òmnium Cultural, per qui soc especialment feliç ara que l’admirat Jordi Cuixart torna a ser a casa.
He tingut la sort de viure entre fronteres artificials al llarg de la meva vida. De petita, de La Jonquera al Pertús, i posteriorment a Ceret al collège i al liceu. Més endavant, com a universitària i als inicis laborals a Antwerpen, a la frontera flamenca amb els Països Baixos. Posteriorment, després d’uns anys a Catalunya, en vaig passar sis d’una tirada al Bodensee, a la frontera d’Alemanya amb Suïssa. I ara des del 2019 al cantó de Berna amb un peu al de Neuchâtel.
Explicar Catalunya en diferents llengües i per a diferents públics ha estat la meva vocació i la meva professió: pensar en com fer arribar el millor missatge per a cada context cultural i cada públic objectiu. Per això, per fer conèixer una Catalunya a l’altra, i per desmuntar el fals relat franco-espanyol imposat el 1659, vaig voler posar el meu granet de sorra explicant Catalunya Nord al principat des de La Mira, a qui agraeixo absolutament la confiança.
Avui en dia, del que jo faig, els experts en comunicació i en màrqueting en diem storytelling. Simplement, explico històries. Com la que ha estat premiada avui. Que a Figueres alguns se sorprenguessin de descobrir la Festa de l’Ós de l’Alt Vallespir, una joia del patrimoni immaterial català i esperem que properament mundial, és el que demostra que hi ha molta feina per fer encara. Explicar la passió amb que Cap d’Ona fa la millor cervesa del món des de Catalunya Nord; o els lligams entre els ostricultors de Leucata i els de l’Ebre; difondre l’artesania centenària de teles i espardenyes de Sant Llorenç per incrementar-ne l’interès al sud de l’Albera; fer descobrir personatges que recuperen el català per amor als 72 anys; instigar un fotoreportatge per tal que el país prengui consciència i s’activi per salvar la Vil·la Denise a Prats de Molló…
“És urgent reprendre el relat de l’actualitat i la història amb el marc mental i geogràfic adequats. Només així es podrà completar l’espai de comunicació dels Països Catalans”
Tot això no seria possible sense el meu inseparable company d’aventures periodístiques Jordi Borràs, que amb el seu ull màgic de fotògraf immortalitza en imatges tot el que vull explicar. Seguim preparant històries per donar valor als tresors d’aquesta terra, Catalunya Nord, i a la tenacitat de la seva gent.
El periodisme és només un instrument per traslladar el missatge. El millor coneixement d’uns i altres estreny lligams personals i emocionals. Forja pertinença de grup i qualla identitat. Tant de bo les direccions dels mitjans públics del país, impulsats pel secretari i director de comunicació del Govern si cal, posin fil a l’agulla per la normalització de la informació nacional: el que passa a Catalunya Nord o a Lleida passa a casa de tots. És actualitat de país. I per tant, cal explicar-ho arreu del país amb professionals i accent locals.
És urgent reprendre el relat de l’actualitat i la història amb el marc mental i geogràfic adequats. Només així es podrà completar l’espai de comunicació dels Països Catalans, un espai que incomprensiblement segueix amputat avui, governi qui governi a la Generalitat. Cal exigir-lo. Sense Catalunya Nord, l’1 d’octubre no hauria existit. És la millor mostra que Espanya i França no se n’han sortit i que hi som a temps. Que tot és possible. Visca el periodisme i visca la terra.
Mireia Domènech i Bonet, periodista i comunicadora internacional i cultural.
Text per a la recollida del Premi Ramon Juncosa de Divulgació i Periodisme Transfronterers 2021.
Mireia Domènech guanya el Premi Ramon Juncosa de Divulgació i Periodisme Transfronterers
