
Si en el context internacional veiem la força de la premsa tradicional en contraposició als tuits, en el nostre petit però fort, convuls però esperançat, país mediterrani acabem de veure la força d’una entrevista en l’impuls de l’agenda política: El Punt Avui marca un gol èpic amb la seva entrevista al conseller Baiget i ens recorda que la influència no està renyida amb la difusió. Certament, no es pot dir que la circulació dels diaris millori, perquè segueix empitjorant, però es manté intacta la tradicional capacitat d’influència del periodisme rigorós.
Sí, els lideratges i les redaccions no es poden mantenir només amb les estructures digitals i, malgrat que la migració sembla inexorable, el format paper conserva una posició singular, tot i ser minoritària. No cal ser més gran, sinó més influent. Un full de ruta que –sempre– passa pel periodisme, en qualsevol dels seus formats. I la immediatesa digital, útil però nerviosa, també hi juga i hi jugarà el seu paper, com a complement, precisament, del paper. El problema és quan ens quedem només amb els tuits nus, pelats, freds i sense més substància que els limitats caràcters que permet l’aplicació vírica. Trump, pioner, ja ens ha advertit de quin món ens podem trobar si no en revertim la dosi.
David Centol, editor de Comunicació 21.
Columna publicada en el núm. 5 de la revista Comunicació 21 (estiu 2017).


