Opinió

#FetsOfakes: un exemple del que vol dir fer servei públic

|2019-02-04T11:12:32+01:004 Febrer 2019|Comunicació21

Fa poc hem sabut una nova iniciativa de Catalunya Ràdio: la posada en marxa d’un nou espai al programa Catalunya migdia que es dedicarà a les mentides i manipulacions informatives que ara coneixem com a fake news, elaborat per un equip dels informatius de l’emissora que es dedica a verificar –o desmentir– de manera rigorosa els continguts de declaracions, informacions o dades que es difonen públicament, seguint la metodologia d’anàlisi reconeguda internacionalment. Una certificació de la rigorositat o la falsedat del que es presenta com a cert o real i que, amb l’allau de missatges que arriben, es difonen i es fabriquen contínuament, es fa cada cop més imprescindible per a la professió periodística.

Aquesta nova secció, enllaça amb les bones pràctiques d’altres mitjans públics de referència a Europa, com la plataforma digital compartida entre Radio France i la RTS Suïssa per verificar i interpretar de forma conjunta informacions altament sensibles, com les vinculades a la seguretat interior i al terrorisme. Precisament, la lluita contra les fake news és –i serà encara més en el futur– un dels valors del servei públic dels mitjans de comunicació.

I si la veracitat i el rigor són trets indissociables de la informació de qualitat, la mentida disfressada de veritat és l’ingredient bàsic de les campanyes de fake news que intoxiquen l’opinió pública.

Ara hem conegut un exemple de manual. Just en acabar la setmana passada, es succeïen dues notícies vinculades a la campanya España Global que, en qualsevol estat mínimament decent haurien significat una corrua de dimissions i cessaments. Dues mostres de fake news, una de les quals se situa directament en el terreny de la indecència. La primera ha estat fer aparèixer la Fundació del FC Barcelona i l’Ajuntament de la nostra capital com a institucions col·laboradores d’aquesta campanya propagandística, publicant els respectius logotips al seu web corporatiu, al costat dels del CNP i la Guardia Civil, sense cap permís ni res que se li assemblés… Ja posats, perquè no també el de la Generalitat de Catalunya? I la segona, han estat les declaracions de la seva responsable governamental a l’emissora BBC Radio 5, en les quals qualificava, sense cap escrúpol, els presos polítics catalans de delinqüents; tot passant-se per l’arc de triomf les normatives internacionals sobre presumpció d’innocència i independència judicial. Tota una prèvia del que vindrà…

Les fake news de la campanya España Global no acaben aquí. El ja famós vídeo d’aquesta nova versió de la fracassada Marca España esmenta una suposada estima pel pluralisme lingüístic de l’Estat… D’idiomes que no s’esmenten ni pel nom, i que tampoc no existeixen al seu web corporatiu, on només es canten les excel·lències d’una llengua espanyola “universal”. I de la resta? Ni rastre ni se les espera. El mateix passa amb els productes alimentaris, el vins… Res de nou ni de sorprenent sota el sol de la “España una, grande…

Els periodistes de Catalunya Ràdio tindran, sens dubte, molta feina…

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.