Les darreres dades posen en relleu una paradoxa interessant: la generació Z (nascuda entre 1997 i 2012; és a dir, joves adolescents o preadolescents) es mostra cada vegada més crítica amb els mitjans, però no per això és menys activa en la recerca de notícies. Segons un article publicat el passat 8 de juliol de 2025 per Digital Content Next, la generació social media, més coneguda com la ‘generació TikTok’, ha evolucionat cap a un perfil més exigent i reflexiu en el seu consum informatiu.
La investigació, entrada en l’estudi Gen Z is skeptical and selective of news – but still engaged, revela que gairebé la meitat dels joves (49%) comprova activament la veracitat de la informació buscant fonts creïbles, mentre que el 55% confia més en experts consolidats que en influenciadors o publicacions d’amics. Així mateix, el 39% considera que les xarxes socials tenen menys credibilitat que el que s’anomena ‘open web’ (pàgines especialitzades o periodisme digital directe).
Raptive, una companyia mediàtica que va enquestar 1.000 joves de la generació Z (Decoding Gen Z: The New Rules of Digital Trust and Influence, gener 2025), confirma que aquest col·lectiu desenvolupa un entorn d’economia de confiança d’acord amb l’autenticitat i la fiabilitat. Gairebé el 37% sospita automàticament del que troba fins que no obté verificació, el 49% recorre a la comprovació personal, amb un 55% que busca continguts d’experts, mentre que el 39% desconfia de l’ecosistema de xarxes socials com a font primària.
Segons Common Sense Media, els adolescents estan cada vegada més alerta davant les manipulacions digitals, especialment les generades per intel·ligència artificial. En una enquesta de 2025, els joves enquestats manifesten dubtes constants vers la seva percepció: “Jo dubto de tot el que llegeixo en línia”. Aquest pes de la desconfiança els impulsa a acudir a mitjans professionals per verificar els continguts.
A més, estudis anteriors de Common Sense (basats en teens de 13 a 17 anys) mostren com aquests joves reconeixen fonts com YouTube i les xarxes socials per consumir notícies, però confien molt més en els mitjans tradicionals: un 70% creu que les notícies ben informades aprofundeixen millor en els fets, mentre només un 38% ho creu de les personalitats o influencers.
La generació Z combina hàbits digitals ràpids (com TikTok i Instagram) amb moments de profunditat: un 20% d’adolescents recorren a fonts de renom contrastat quan apareixen temes de gran rellevància. Això revela una conducta híbrida: entenen l’entreteniment i han interioritzat estratègies de verificació, per això apliquen un tercer nivell de crítica informativa, conegut com a information sensibility, que ve a ser un enfocament social que valora informació sòlida en contextos de grup.
“Els zetes venen a dir que els mitjans tenen l’oportunitat d’adaptar‑se i recuperar confiança, però hauran de fer-ho amb transparència, diversitat i formats adaptats a aquesta demanda intel·ligent”
Tot i ser crítics, els joves no rebutgen el flux informatiu, però sí que el filtren i busquen fonts reputades. Raptive constata que li donen prioritat a trobar profunditat i expertesa, sobretot en etapes com el moment de fer una hipoteca, gestionar els primers sous o formes de vida responsable. En aquest sentit, gaudeixen d’un escenari informatiu més selectiu i reflexiu.
Aquest perfil generacional es revela com exigent i no s’adreça als mitjans com una audiència passiva. Els experts recomanen adaptar-se a tres factors. a) Transparència informativa: explicitar fonts derivades dels continguts i verificats per experts. b) Formats híbrids: combinar vídeos curts (TikTok, Reels) amb textos més complets en plataformes pròpies. c) Educació mediàtica: fomentar la sensibilització sobre com llegir i validar i utilitzar la informació críticament.
L’American Press Institute indica que un 74% de joves de la generació Z consumeix notícies a les xarxes cada dia, i creix l’ús de TikTok (40%) i Snapchat (32%) per notícies, per la qual cosa proposa als mitjans col·laborar per generar continguts curts però rigorosos, adaptats al format audiovisual.
Val a dir que, més enllà de l’etiqueta de “consum superficial”, la generació Z s’erigeix en un grup exigent i actiu: combinen curiositat i vigilància, busquen certesa i profunditat, i no accepten qualsevol informació. Les investigacions que s’esmenten en aquest article confirmen que no és escèptica per passivitat, sinó per conscienciació; no evita la informació, sinó que exigeix responsabilitat i fiabilitat. En definitiva, els zetes venen a dir que els mitjans tenen l’oportunitat d’adaptar‑se i recuperar confiança, però hauran de fer-ho amb transparència, diversitat i formats adaptats a aquesta demanda intel·ligent.
I no oblidem que, amb edats compreses entre 13 i 23 anys, la generació Z (o post-millennial) ocuparà el protagonisme d’aquí a unes dècades.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
