El món anglosaxó es troba amb les notícies locals just quan una part força important de premsa local ha passat uns anys molt difícils i amb una colla de capçaleres tancades. França va viure un decenni d’absorcions i fusions de periòdics regionals i setmanals. Els britànics s’acosten al model escandinau i estan donant una empenta a la informació local. Aquí, fem el que podem, tot i que la premsa de proximitat ha aguantat l’embranzida de mil dimonis que s’enduu cap a les calderes d’en Pere Botero les grans capçaleres estatals.
Aquest primer paràgraf és com un mirall. La imatge que reflecteix és cofoia. Tot porta a pensar que les notícies locals mai han estat més valorades. A Catalunya el periodisme local és des de sempre peça fonamental de la indústria de la comunicació, tant per mantenir les institucions ben honestes, com per mantenir les comunitats locals compromeses i els ciutadans ben informats. Però l’economia de les notícies locals és cada vegada més desafiant, i pot ser difícil que les redaccions de mitjans locals dediquin recursos a pensar en noves formes d’explicar històries i connectar-se amb el públic en una edat mòbil. Aquesta és una de les lluites que afronten els propietaris dels mitjans, les redaccions i sisplau per força els estudis de comunicació a les nostres universitats. Una lluita a pit descobert, però amb la rereguarda ben coberta pels fidels seguidors dels mitjans de proximitat.
És una obligació ètica i gairebé moral de les administracions, les facultats del ram, les centrals de mitjans, les agències de publicitat, els dircoms i els mateixos empresaris, apostar per les notícies locals i ajudar en el seu finançament cadascú del seu lloc: oferint ajuts a projectes i assegurar-ne la viabilitat; desenvolupant I+D capaç de millorar el sector al voltant de nous models de negoci; incloent-hi els mitjans de proximitat en les campanyes publicitàries; promovent anuncis més pròxims, anunciant-se.
Per ajudar els mitjans de proximitat locals (premsa en paper i digital, de pagament o gratuïta, i ràdio i televisió i multiplataforma) a aprendre habilitats noves per obtenir idees i productes nous del terreny, en els països que esmentava en començar s’ha sabut negociar amb els monstres tecnològics. Google, per exemple, s’ha deixat convèncer després de deprimir-se amb el panorama nord-americà i ara aposta pels mitjans locals. Una de les seves iniciatives és promoure bootcamps, una nova modalitat formativa que no exigeix un títol acadèmic previ, sinó ganes d’aprendre i uns mínims coneixements que es poden adquirir amb una certa facilitat i també de manera autodidacta, i així potenciar noves habilitats.
Així, Google està llançant una sèrie de bootcamps de disseny pensats per a les redaccions de mitjans locals amb Matter Ventures, un accelerador d’inici de mitjans i amb el suport de News Media Alliance. Segons TICBeat, Matter mantindrà quatre bootcamps lliures de classes per a equips de sis de 20 redaccions diferents dels Estats Units, i cada bootcamp durarà tres dies.
D’altra banda, Google News Lab està donant suport a un projecte per facilitar la localització dels esdeveniments, i ho fa des de les universitats de la Google News Lab University Network a Geòrgia, Missouri, Califòrnia i Nova York.
L’objectiu dels bootcamps és ajudar a les redaccions de mitjans de proximitat a aprendre a dissenyar productes i experiències que afronten els reptes creixents i portar-los a la pràctica i connectar-se amb públics digitals. En bootcamps anteriors per a redaccions locals de premsa es van crear prototips empresarials pràctics i capritxosos, com ara xarxes socials que posen en relleu les necessitats de la comunitat (i connecten/contacten voluntaris per ajudar-los a solucionar-ho), històries de funcions exclusives per a mòbils en empreses locals amb comerç electrònic incorporades directament, i fins i tot un mercat per relacionar-se amb persones que tenen gossos que necessiten caminar i poder trobar així a gent que estaria encantada de portar-los a un passeig. En aquest cas, l’objectiu és que els participants s’asseguin a la redacció del seu mitjà amb noves idees, connexions i lliçons i eines tangibles per impulsar la innovació dins de les seves pròpies redaccions i comunitats.
Google ha dut a l’Estat espanyol la Google News Initiative, un projecte global de col·laboració amb la indústria periodística en què posa a disposició dels mitjans eines d’avantguarda, beneficis concrets i capacitació per ajudar-los a comprendre les seves audiències, connectar-se amb elles, millorar els seus productes i potenciar la pròpia infraestructura tecnològica. Una de les primeres plataformes que des de la GNI es pot fer accessible als mitjans catalans és la Google Cloud, que posa a l’abast dels mitjans de proximitat infraestructura i solucions que faciliten la transformació digital dels editors a través del treball col·laboratiu. Acollint-se a aquesta iniciativa molts mitjans locals podrien accedir-hi de manera gratuïta –si es gestionés un acord amb Google, evidentment.
En la seva darrera ronda, la GNI finança diversos projectes periodístics espanyols, com per exemple el de La Vanguardia, amb una dotació de 576.997 euros per al projecte Smart Pages, però també d’El Confidencial, El País, El Mundo, Heraldo… Per què Google no pot donar una empenteta als mitjans de proximitat catalans? Aquí no tenim pas mitjans locals nord-americans, però potser no ens la dona senzillament perquè no coneix els nostres, de mitjans. Aquesta fora una bona tasca per a la Secretaria de Comunicació del Govern català, em sembla. Acostar el món periodístic local al gegant Google. Presentar-li els seus atributs, asseure’s en una mateixa taula, caminar junts… Potser que ens ho pensem, val la pena.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
