Opinió

Grans editors constaten que la premsa local és necessària

|2019-01-08T10:38:43+02:008 Gener 2019|Comunicació21

Un any i mig després de l’incendi de la Torre Grenfell, l’edifici londinenc de 24 plantes on hi van morir 71 persones (que, per cert, els experts en incendis van denunciar que el foc va ser “un desastre anunciat”), la tragèdia ha servit perquè es posi de manifest la necessitat que les autoritats locals siguin obertes i responsables davant el públic, a través d’una sòlida premsa local.

Ves per on, els anglosaxons s’adonen del que a Catalunya és un costum fortament arrelat. Han reconegut quasi 18 mesos després que la premsa de proximitat és, en una societat tan complexa com la que va generant-se, més necessària que mai “perquè els ciutadans rebin informació veritable, útil i transparent que els permeti entendre millor el vertiginós i canviant món de l’era digital”, segons Henry Faure Walker, CEO de Newsquest Media Group, una de les companyies britàniques amb més mitjans de proximitat (unes 200 capçaleres entre diaris i revistes locals, amb uns 28 milions d’usuaris únics mensuals).

I no eren pas bons temps per a la premsa local britànica aquests darrers anys. Al rebuf del tancament de molts mitjans de proximitat, i segons el rotatiu The Times, una gens menyspreable quantitat de polítics locals s’havien acomodat i acostumat al secretisme, al fet que ningú expliqués el que no volien que es comptés. El diari reconeix que la situació està canviant. I una sèrie de llançaments de diaris locals durant l’any passat és el millor senyal que això comença a millorar, com reconeix Faure Walker.

Aquest reconegut CEO explica que “la majoria dels governs són locals. Són ajuntaments els òrgans que omplen els sots, recullen escombraries, eduquen als nens i allotgen als seus pares. Els ajuntaments decideixen quins edificis es construeixen, quina cobertura social es dona a la gent gran, quin transport públic s’ofereix a la població”. Diu el diari que els ajuntaments britànics van gastar més de 170.000 milions de lliures l’any que acabem de tancar. No obstant això, “els mitjans de comunicació regionals i locals s’han reduït en les últimes dècades i massa polítics locals han desenvolupat aquest gust pels secrets”, indica també Walker en una informació que recull la News Media Association del Regne Unit.

Per tant, afegeix, els primers signes del ressorgiment de la premsa local són benvinguts, i els ajuntaments han d’entendre més que mai que és una oportunitat única per comunicar-se amb els ciutadans. “En el seu moment, el comportament de l’alcalde de l’ajuntament de Kensington i de Chelsea va posar de manifest el minvant interès per retre comptes en alguns ajuntaments. Els residents del barri estaven enfadats, després d’haver vist a amics i familiars morts en l’incendi de la Torre Grenfell. Molts han estat desplaçats i alguns veïns de la zona creuen que només han rebut ajuda esporàdica de l’ajuntament”.

I és en aquest punt quan arriba el reconeixement cap a la premsa de proximitat i cap als periodistes que la vesteixen. El president executiu de Newsquest, és taxatiu quan afirma: “El paper del periodisme local de qualitat en els municipis és ara més important que mai. En moments de més incertesa, la gent recorre a capçaleres en què poden confiar –capçaleres de proximitat especialitzades en notícies locals en format digital i imprès– per esbrinar què està passant de veritat”.

Segons la NMA britànica, Henry Faure Walker reconeix que l’incendi de la torre londinenca va crear un impàs i una enorme reflexió. La seva editora, per exemple, va fer l’aposta d’estar a prop la gent i avui –reconeix– alguna de les seves capçaleres arriben a més del 75% de la gent a les seves ciutats, cada setmana o cada mes”. Ni Facebook, de lluny, apunta, aconsegueix una penetració tan poderosa.

A la part comercial –segons recull també la News Media Association– és important que els anunciants entenguin millor que els mitjans de proximitat ofereixen un entorn segur i fiable, lliure dels riscos associats amb altres plataformes digitals. “En el panorama mediàtic actual, la confiança i el context tenen gran importància per a les marques. La gent confia en el contingut dels diaris locals, per exemple en els seus webs, tres vegades més que en les xarxes socials”.

Walker afirma que creu fermament en un futur brillant per als diaris locals. “Com a empresa, seguirem invertint en aquest sector vital dels mitjans del Regne Unit”. Només en sis mesos del 2018, Newsquest ha llançat nou nous periòdics locals.

Walker aborda també els reptes als quals s’enfronta la indústria, com la competència del sector públic i les amenaces plantejades pel panorama digital actual, que no recompensa les inversions que es fan, però cita els llançaments de nous diaris locals com a evidència d’un reconeixement merescut.

La constatació dels britànics per la vàlua vers la societat de la premsa “de casa” –sumada als moviments que es venen produint a Vocento, al tàndem Google-Prensa Ibérica i algun altre gran editor espanyol–, ens obliga a mirar fit a fit el que es fa a Catalunya amb uns mitjans locals en bona part fills de la Segona República espanyola. Aquí ja es té el reconeixement, cert. Però és necessari apostar per la innovació i la renovació, com ho està intentant l’AMIC amb els seus associats, i com em consta que també hi treballen a l’ACPC i l’APPEC. L’AMIC camina cap a la professionalització total dels seus associats amb la fita de convertir-se en una patronal. El camí a seguir és costerut, però imprescindible.

Al meu entendre, hi ha sis assignatures que cal cursar i aprovar com més aviat millor: assessorar-se en transformació digital de 360 graus, per a la qual cosa caldrà un full de ruta integral per adaptar una capçalera als reptes digitals i fer-la més forta i competitiva; una estratègia per atreure subscripcions de pagament per continguts i implantar plans de fidelització; un pla d’expansió en tauletes i mòbils intel·ligents; formació integral a directius i periodistes, sobretot en estratègia digital; innovació en continguts, perquè cal un periodisme més visual i noves formes natives d’arribar al públic; i, finalment, la diversificació del model de negoci aportant solucions que permetin obtenir ingressos addicionals importants.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.