Com evitar el simplisme anti-Trump i mantenir l’esperança que els pròxims quatre anys apareixeran moltes Mariann Budde (la bisbessa anglicana) que frenaran l’oligarquia més poderosa i letal de la història? Només en el terreny del coixí feixuc puc trobar la solució: en el meu somni lutherià, la poderosa Michelle Obama guanya les eleccions a J.D. Vance l’any 2028.
En el somni veig que se superen les manipulacions legals dels col·legís electorals per afavorir els republicans i els més que previsibles obstacles a l’alternança legitima: no hi ha un Pence sinó un Vance qui fa el traspàs.
El somni continua: X s’ha desballestat amb la pèrdua de centenars de milions de seguidors que s’han donat de baixa amb un moviment senzill en una imparable bola de neu, un boca-orella silenciós i multitudinari que l’ha buidat, abandonant-la com un mascaró buit i inútil ja només ple de paràsits.
També somnio que el Washington Post l’han recomprat els seus 2.500 empleats amb un crèdit sindicat de Caixa d’Enginyers (sí, els somnis són capriciosos). I que la majoria de republicans radicals han deixat de veure la Fox no per extrema o falsa, sinó per repetitiva i avorrida: deportacions de llatins que tornen, murs que mai es construeixen i diatribes interminables del senyoro taronja amb un lèxic que no supera les 40 paraules.
En el meu somni, les fake news han perdut pes davant l’abús barroer i la saturació excloent que ara les fan detectables. I els mitjans de comunicació han decidit deixar de ser actors passius del seu propi declivi per reinventar-se i tornar a ser protagonistes sense trair l’objectiu fundacional: informar amb rigor.
El somni m’indica que a les facultats de periodisme no hi cap ni una agulla: aules plenes de joves que volen ser útils a la societat, sense por, per plantar cara als fantasmes que ells no han conegut fins ara.
Al somni també constato que els estats democràtics europeus han regulat els megamonopolis de les empreses tecnològiques i, afortunadament, ja no es permet que alguna d’elles valgui més a la borsa que França.
… El somni acaba i em desperto. I el que trobo és suor.
David Centol, editor del Grup Comunicació 21.
Pregàries no ateses
