Opinió

Humor, catalanofòbia i televisió

|2018-11-12T11:15:00+02:0012 Novembre 2018|Comunicació21

La cultura democràtica d’un país es mesura, també, en com entoma les bromes o acudits sobre els seus símbols. Precisament un gag de laSexta n’ha estat un perfecte exemple. L’humorista Dani Mateo ha patit en carn pròpia com se les gasta el nacionalisme espanyol –aquell que diuen que no existeix– tant dins com fora del canal “progre” de l’oferta televisiva estatal. Una onada de reaccions hostils que han acabat doblegant-lo a ell i a El intermedio a demanar perdó públicament. Perdó, per què? La intolerància ha tornat a guanyar davant d’una més que feble defensa dels legítims criteris de llibertat de creació per part del programa.

Pocs dies més tard, els programes Està passant i Polònia protagonitzaven gags on les mocades a banderes catalanes, i altres símbols nacionals, esdevenien explícits gestos de solidaritat amb el programa de laSexta i d’indissimulada picada d’ullet a l’audiència. Cap escàndol i molts somriures de complicitat a l’altra banda de la pantalla. Vaja, el normal en una societat democràtica.

La urticària del nacionalisme espanyol a la crítica televisiva dels seus “sagrats” emblemes ha tingut, en més d’una ocasió, la via judicial com a via per intentar reprimir-la. Professionals i programes de TV3 han estat víctimes d’aquesta persecució que atempta contra la mateixa llibertat d’expressió. Tots recordarem com va arribar als jutjats l’entrevista al malauradament desaparegut Pepe Rubianes que li va fer Albert Om. O, com anys més tard, Jair Domínguez i Bibiana Ballbè eren denunciats per la Fiscalia –sí, la Fiscalia!– per una sàtira cap a l’anterior monarca espanyol.

Ara, el que és “normal”, adequat diríem i tot, és fer de la catalanofòbia un relat “informatiu” a Espanya. Aquest proppassat divendres, Telecinco editava unes imatges d’una de les cíviques i multitudinàries manifestacions que han reclamat l’alliberament dels presos polítics catalans, dins una crònica de la commemoració de la Reichskristallnacht (la nit dels vidres trencats) i el discurs contra l’antisemitisme que va pronunciar la cancellera Merkel. Unes imatges que van ser expressament barrejades amb manifestacions neonazis alemanyes i d’altres països. El missatge és evident, massa i tot, no? Una crònica dins un informatiu televisiu que desprenia alhora un discurs catalanòfob i de banalització del nazisme. Una banalització que, en el gènere de la ficció, aquest canal ja ens va donar fa un parell d’anys una gran lliçó amb la sèrie dedicada al criminal filonazi Serrano Suñer.

Pedro Piqueras o la cadena han demanat disculpes? Ha. Espera’t assegut. Però passarà alguna cosa? El CAC ha anunciat que estudiarà el tema per si ho acaba denunciant a la CNMC, que és qui té capacitat sancionadora envers les televisions d’àmbit estatal. El resultat, però, d’aquesta probable i necessària denúncia és del tot previsible.

El “a por ellos” televisiu continuarà. No en dubtéssiu pas.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.