Ara que ja fa dies que la Kate Middleton ha confessat tenir càncer, que el milionari Alves campa lliure després d’haver estat sentenciat a més de quatre anys de presó, que la presidenta Ayuso s’atipa de fruita i que els polítics encaren el calendari electoral havent perdut el sentit de l’ètica, qui defensa el ciutadà matxucat durant setmanes per tantes informacions falses, o mancades de rigor, o interessadament esbiaixades?
De tot fa tant de temps, que la memòria es perd en el calendari dels records. Però vist el que es veu, se sent i es llegeix avui en dia als mitjans de comunicació ve de gust refrescar la memòria amb aquell personatge, figura reverencial que un dia van tenir els diaris per garantir els drets de la seva audiència, identificat com el defensor del lector. Segons l’Associació Mitjans d’Informació (AMI), patronal dels mitjans de comunicació espanyols, “el defensor del lector és qui vetlla per la transparència del mitjà de comunicació, es compromet amb l’audiència i adquireix la responsabilitat de diversitat, inclusió i equitat tant amb el contingut com a nivell personal (…) peça fonamental en el joc democràtic d’una premsa lliure, independent i que sigui garant de pluralitat, (…) interlocutor del lector, (…) a qui aquest l’interpel·la quan es veu perjudicat (…)”.
A la dècada dels 80, quan la premsa exercia de quart poder real, molts diaris van crear la figura que vetllava perquè les redaccions dels diaris filessin prim a l’hora d’escriure. Però, explica l’AMI, “quan els ingressos dels diaris van començar a decaure, els defensors del lector (…) van ser un blanc per a les retallades pressupostàries i molts diaris van prescindir d’aquesta figura”. “No obstant això –continua l’AMI–, avui més que mai el defensor del lector sembla vital, amb un augment en la desconfiança dels ciutadans cap als mitjans de comunicació que s’acompanya d’una allau de queixes a les xarxes socials”. I al carrer, hi afegiria jo.
“Pocs mitjans mantenen la credibilitat de què van gaudir dècades passades, compromesos com estaven amb la responsabilitat social de la seva tasca”
Perdoneu la llauna, però és que he trobat extraordinària la reflexió patronal. Pocs mitjans mantenen la credibilitat de què van gaudir dècades passades, compromesos com estaven amb la responsabilitat social de la seva tasca. Les dificultats per sobreviure els han convertit en instruments al servei del poder polític i econòmic que modulen la societat cap a comportaments culturals, ideològics i ètics allunyats de valors que consideràvem consolidats.
La immediatesa i la banalització s’han apoderat dels mitjans, que rivalitzen a captar les seves audiències amb continguts que impedeixen al lector fer una lectura crítica de la realitat i el converteixen, i també la Kate, en subjecte d’interessos publicitaris i ideològics. Qui ens defensa?
Gonçal Mazcuñán, periodista.
Article publicat al número de primavera 2024 de la revista Comunicació 21.
