Des del passat mes de gener estem assistint a una onada de revoltes populars localitzades al Magreb (tot i que ja s’estan estenent a Àsia) que tenen diferents elements comuns.

En destaco dos: pobresa i internet. Els ciutadans d’aquests països, farts de les desigualtats socials històriques en què estan condemnats a viure, han trobat en internet (bàsicament en Facebook, blogs i Twitter) un espai on trobar-se, esperonar-se i organitzar-se. No sé en quin moment van perdre la por per revoltar-se contra els dictadors que els oprimien, però el cert és que a dia d’avui ja n’han caigut dos: el de Tunísia i el d’Egipte. I altres règims autoritaris estan sent assetjats ara mateix: el del Marroc, Iemen, Bahrain, Líbia, Jordània i Algèria. Aquest fenomen arriba quan encara no em paït les filtracions de WikiLeaks, i tot i que es troba en un estat incipient, ja ha començat a canviar l’status quo en molts països. Quins són els límits d’internet? Sabem que a la xarxa s’hi donen delictes i injustícies, però també oportunitats per crear democràcies on abans hi havia tirania, i millorar la democràcia en els països on ja està instaurada.

En aquest darrer cas, el nostre, les xarxes socials i els webs estan obligant els poders fàctics a ser més transparents. Polítics, empreses i lobbys ja no han de tenir por als mitjans de comunicació; ara han de témer qualsevol ciutadà que vagi armat amb un iPhone o Blackberry. No sé si ens estem transformant en una societat com la que imaginava Orwell, però el que sí tinc clar és que com més poder tingui el poble (i informació és poder) més justa serà aquesta societat.

Al meu parer, els beneficis de la revolució tecnològica són molt superiors als perjudicis. Espero que aquesta onada democratitzadora no pari, i que els dirigents de tot el món, entre ells els de casa nostra, prenguin bona nota.

Daniel Gutiérrez. Director de Línia Badalona.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram