L’edició de l’ISE d’enguany comptarà amb una potent novetat que reforçarà encara més el seu paper de fira de referència per al cada cop més divers i complex sector de la comunicació i la creació audiovisual: l’espai Spark. A diferència de les zones tecnològiques tradicionals de la fira, centrades en equips o la integració de sistemes, Spark serà el punt de trobada entre la tecnologia audiovisual i les indústries creatives. En un atapeït programa de quatre dies, el cinema es barrejarà amb el disseny, els videojocs i els esdeveniments en directe.
No es tractarà només una zona d’exposició, sinó que esdevindrà un entorn híbrid que combinarà laboratoris pràctics, entorns immersius, sessions a càrrec de personalitats referents i espais de networking d’alt nivell. A més, serà el marc on es presentarà el Film Hub. Una iniciativa que vol construir un entorn propici per a pel·lícules de directors novells, que permeti integrar recursos vinculats a la creació i la producció cinematogràfica, la tecnologia que n’està vinculada, el cada cop més important factor de la sostenibilitat, i també l’estratègica distribució internacional.
El concepte central d’Spark és la convergència entre el món TIC i l’audiovisual, tot explorant com les tecnologies digitals fan més difosos els límits entre els gèneres o tipologies de continguts. Així, Spark mostrarà com eines que abans eren només per a videojocs –com l’Unreal Engine–, o per a esdeveniments en directe –com les pantalles LED gegants– ja formen part del cinema d’avui. Precisament, aquesta convergència és una de les principals tendències internacionals que apunta el recent informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2026, presentat fa pocs dies. Un informe que destaca el continu creixement en facturació i en nombre de llocs de treball d’aquest sector que ja representa quasi el 3% del PIB català.
Una convergència de la qual ja vaig fer esment fa més d’una dècada en un article publicat en aquest portal. En ell argumentava la necessitat que el nostre país es dotés d’un gran esdeveniment que donés impuls internacional al conjunt de la indústria catalana de producció audiovisual, i que servís per situar Barcelona com una de les grans capitals europees de tot el sector. La fructífera col·laboració entre el Clúster Audiovisual de Catalunya i la direcció de l’ISE ens pot oferir enguany un pas molt important en aquesta bona direcció.
“El concepte central d’Spark és la convergència entre el món TIC i l’audiovisual, tot explorant com les tecnologies digitals fan més difosos els límits entre els gèneres o tipologies de continguts”
Poc abans que es conegués que l’ISE viatjaria d’Amsterdam a Barcelona, es van fer públiques les conclusions de l’estudi Barcelona als ulls del món 2018 encarregat pel seu govern municipal. En ell es destacava la percepció que, a més del protagonisme de la capital en els sectors tecnològics, de la biotecnologia i el digital, apareixien esmentades les indústries culturals i creatives. Des de llavors s’ha treballat molt intensament, especialment des del sector privat, però també des del públic, amb projectes com el Catalunya Media City, l’increment pressupostari de l’Institut Català de les Empreses Culturals i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, o la propera ampliació del Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa. Projectes que malauradament s’han engegat força anys més tard de quan calia, però que són molt benvinguts.
Tornant a aquell estudi, quan definia les expectatives que tenia el món empresarial exterior sobre Barcelona, hi apareixien dues paraules entre les més compartides que vull destacar ara: ‘dinàmic’ i ‘Catalunya’. Dos termes que apel·len a un binomi inseparable quan pensem en continguts audiovisuals: potencialitat i identitat. Un binomi que té molt per córrer encara al nostre país a causa de diversos factors endògens i exògens que ho han impedit o frenat. Aquest Spark pot servir per començar a minimitzar-ne algun d’ells. Però en calen d’altres, com una futura llei de l’audiovisual catalana amb veritable ambició nacional, com ja vaig apuntar fa uns mesos.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
‘Stora Enso i el 81%’ – David Centol
