Alarmats perquè Donald Trump pugui fer-se amb el preuat guardó del Nobel de la Pau aquest divendres a Oslo, cal no oblidar que ja existeix un precedent: la tardor del 1973, Henry Kissinger el va guanyar ex equo amb el vietnamita Le Duc Tho, qui es va negar acceptar-lo.
Com ara els gazians, què devien pensar els ciutadans xilens o llatinoamericans que van patir els excessos, les tortures i els crims de les dictadures militars patrocinades per la CIA de Kissinger? El guardó a l’enderrocador real de Salvador Allende l’11 de setembre del 1973 era una broma de mal gust. Posteriorment, Kissinger va respondre al Premi Nobel de la Pau impulsant el Pla Còndor per perseguir i exterminar opositors llatinoamericans. Si guanya Trump el Nobel (plausible o una simple provocació?) baixarem un esgraó més en aquesta carrera de terra cremada en la involució accelerada de drets col·lectius, assoliments socials, formes i maneres.
Per cert, Kissinger encara viu. Té 102 anys.
Dos periodistes han guanyat el Nobel de la Pau en reconeixement a la seva feina per la llibertat d’expressió a Filipines i Rússia, el 2021: Maria Ressa i Dimitri Muràtov. Em pregunto per què els 247 periodistes morts a Gaza no són mereixedors del guardó? Per què les grans institucions –i el Nobel ho és fins ara– no són més valentes? Si ja van acceptar que el periodisme independent i el seu paper en la lluita per la llibertat i la pau eren mereixedors del premi, no seria un bon moment per recordar els nostres col·legues de professió que han mort exercint la seva professió? Els 247 noms no caben en cap placa commemorativa.
Per cert: la periodista filipina Maria Ressa va ser la 18a dona seleccionada per al premi en un total de 126 anys d’història. 18 de 126. Deu ser que això de la pau és cosa d’homes.
“Em pregunto per què els 247 periodistes morts a Gaza no són mereixedors del guardó? Els 247 noms no caben en cap placa commemorativa”
Divendres veurem si el comitè tècnic del Nobel el porta cap a la irrellevància, definitivament inoculat del verí de la PROPAGANDA!, escrita en una nova tipografía que –modestament– batejo com la block trump gòtica. Em pregunto si PROPAGANDA! ja s’ha consolidat com un nou gènere periodístic.
Els gèneres clàssics o tradicionals més utilitzats són (copio textual de la IA): notícia, crònica, reportatge, entrevista, perfil, testimoni, anàlisi, crítica, biografia, informe especial, gran reportatge, reportatge gràfic, fotonotícia, breu, documental, guia, nota necrològica, columna d’opinió, editorial i glosa. Però en queda un més que sovint oblidem com a gènere periodístic: el de la caricatura. Potser d’aquí a un temps serà el més poderós, un retrat satíric de la societat reconeixible. O d’aquella que ja no reconeixem.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘Hem de parlar de la guerra’ - David Centol
