La darrera trobada de la premsa de proximitat de Navarra va posar damunt la taula l’interès dels diaris regionals i nacionals en la informació local. Calcat, això s’està vivint a Catalunya. Des de La Vanguardia, passant per El Periódico i els diaris de Prensa Ibérica, l’interès per les notícies locals es multiplica. Mireu si no el creixement continuat de les edicions digitals d’abast local de les grans capçaleres.
Del menyspreu a la valoració ferma, però dissimulada. Les millors capçaleres de premsa local encanten els seus lectors amb la seva proximitat i calidesa. La gent coneguda i les petites notícies sempre són interessants. D’aquí que, fins i tot els més grans del país, han notat el poder de la localitat.
Quan els grans s’afanyen al territori dels més petits, què els queda als més petits?
El món digital. Si les capçaleres locals de Barcelona de Línia fossin un pis i mig a l’Eixample, la torre d’oficines del diari regional de La Vanguardia s’alçaria a 920 metres. Aquesta és la relació entre el nombre de visitants en línia i les publicacions. La diferència en el nombre de visitants en línia entre els periòdics no es correspon amb la ràtio de difusió impresa, tot i que la diferència també és considerable.
En comparació, no vull menystenir la importància de la vida digital a Catalunya i concretament a la regió metropolitana de Barcelona. Vull destacar els diferents punts de partida de les publicacions. Cal tenir-los en compte, sobretot quan un petit diari de proximitat i un gran diari regional de la mateixa empresa aprenen a conviure en el món digital. Els periòdics de proximitat han de trobar la seva justificació digital per a l’existència que no sigui a través dels fluxos massius de visitants. Uns quants grans capten la major part de l’atenció del públic i no hi ha cap canvi a la vista per a la situació.
Hi ha un grapat de personal a la redacció del diari/revista local, que es publica un cop per setmana. Per tant, no és raonable suposar que aquesta capçalera té un lloc web que s’actualitza durant tot el dia i durant tota la setmana. Quan hi ha contingut limitat, els visitants no s’acumulen.
La premsa de proximitat ha de pensar en la seva presència en línia a partir d’alguna cosa que no sigui contingut periodístic constantment actualitzat. Un periòdic podria ser un conjunt de contingut que reculli tota la informació local significativa, inclòs el contingut no periodístic? Al web s’hi podia trobar tota la informació des del menú de l’escola fins a la temperatura de l’aigua de bany, des de la càmera del mercat fins a continguts virtuals.
Els continguts locals no falten, però s’han d’envasar de manera personalitzada. Com que no hi ha suficients mans, la intel·ligència artificial s’afanya a ajudar-nos. L’algoritme reconeix X, un usuari registrat, i pot oferir-li continguts que siguin del seu interès, també diferents del contingut periodístic.
Què passa amb els guanys? A tot el món, els diaris locals es venen com a “adhesió a la zona d’origen”. El periòdic imprès que arriba a la bústia de casa ha de ser només una part del servei de la capçalera local. Clar, i important.
“La premsa local sobreviurà potser fins i tot millor que els diaris regionals i de demarcació en els anys vinents, perquè produeix un material tan únic que resisteix qualsevol envestida”
Si un camió cisterna cau al costat de l’autopista al polígon petroquímic de Tarragona a les set del matí, les notícies fetes pel portal del diari de la demarcació recolliran, amb immediatesa mil i un detalls de la zona, de les seves indústries, del perill latent, tot embolcallat amb la impactant fotografia del camió i l’autopista. Però també hem de trobar la notícia del camió cisterna al web del periòdic de proximitat de la vila: nom correcte de la zona, els veïns propers que han acudit al lloc de l’accident, como podria afectar l’incendi del camió en el territori, i les fotos dels bombers voluntaris i de la policia local…. El mitjà petit no pot assolir determinats fets, però el gran també queda coix. Un accident, dues narracions. I la local no és pas menor.
No poso en dubte que les crisis han consumit les vendes de publicitat dels diaris locals i l’augment dels costos ha estat greu. Ara bé, paral·lelament, el periodisme de proximitat sembla que interessa encara més el públic. Al revés de que està passant a Nord-amèrica, Catalunya no serà testimoni de la mort massiva de capçaleres locals. El fet que l’interès pel periodisme de proximitat es va disparar durant el període del coronavirus, ens indica fe en el futur.
Personalment, crec que la premsa local sobreviurà potser fins i tot millor que els diaris regionals i de demarcació en els anys vinents, perquè produeix un material tan únic que resisteix qualsevol envestida. Fins i tot es veu en cor d’afrontar les forçades capçaleres digitals locals de les grans capçaleres. La batalla de la premsa de proximitat és a camp obert i no es dona pas per perduda, almenys aquí, a Catalunya.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
