Passejant per internet –desprès de llegir els diaris digitals– t’atures en un article del Portal de la Comunicació, el web de l’InCom de la UAB, que et crida l’atenció.

–Escolta això –li dius al Lluís, que està de cara a l’ordinador, concentrat en un nou article–. “Les ideologies racistes no són innates sinó que s’aprenen, i es distribueixen en el grup dominant a través del discurs públic, especialment per les elits simbòliques que controlen l’accés al discurs públic, com les tres P: Polítics, Periodistes i Professors”.

–Qui diu això? –et pregunta tot interessat, però sense separar els ulls de la pantalla de l’ordinador.

–Teun van Dijk, en un article al Portal de la Comunicació. Diu que el racisme s’aprèn “en les notícies i els articles d’opinió i les columnes, les telenovel·les, i els llibres de text i les converses basades sobre aquests discursos públics”. Afegeix que pot ser que “la premsa o la televisió només repeteixin els discursos racistes dels polítics –sense gaire comentari o anàlisi crítica– com una opinió política més”.

–El van Dijk aquest és amic teu no? –et pregunta amb to irònic.

–Doncs sí, m’agrada molt el que diu. En el seu treball analitza com es construeix el discurs racista i xenòfob en els mitjans de comunicació, ell es defineix com un analista crític del discurs. Des d’aquesta perspectiva és molt interessant analitzar les notícies, veure com, moltes vegades, els presentadors dels informatius fan servir metàfores que són més ideològiques que literàries. Per exemple quan parlen de la immigració i diuen “una onada d’immigrants…”

–Sí, Francesc, ja ho sabem… sempre poses el mateix exemple –et talla el Lluís amb un to saberut.

– Ja ho sé que hem repeteixo, però és que aquest cas és molt gràfic… però és pitjor quan diuen “una allau d’immigrants ha arribat a la costa d’Almeria”, com si fossin un tsunami que té previst arrasar-ho tot! Per què en comptes de fer literatura (amb metàfores barates carregades amb bala) no quantifiquen, humanitzen les dades i expliquen per què homes, dones i nens es juguen la vida per creuar l’estret?

–Realment el tema et treu de polleguera, eh? –exclama el Lluís.

–Sí! Algú diu que ens cal un periodisme que sigui neutral i objectiu. Santa innocència, que deia la meva àvia. El que necessitem és un periodisme socialment compromès, això és el que necessitem. És increïble veure com algunes televisions, com els de Canal Català, donen “peixet” a posicions clarament xenòfobes i racistes, això sí, impregnades amb una gruixuda pàtina de falsa catalanitat. Diuen: “Primer els de casa…”. Què fàcil és manipular quan formes part d’alguna de “les tres pes”.

–I en els mitjans de comunicació es parla molt d’immigració però poc sobre racisme –rebla el Lluís, donant-te la raó.

– El racisme és una plaga que s’estén per tot Europa… un altre cop! –exclames amb to apocalíptic.

El Lluís finalment aixeca el cap del teclat, et mira fixament per sobre de les ulleres i et diu.

–Dit així fa una mica de por… no?

–Doncs és així! –li respons amb la bilirubina alterada.

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia.