
Cal revisar a fons les polítiques de subvencions, la viabilitat dels projectes editorials, les duplicitats, el retorn dels mitjans públics, la dimensió de les plantilles; en definitiva, la viabilitat econòmica i social de tot plegat, tant dels mitjans públics com dels privats. El comunicatiu és avui un sector triplement qüestionat, per la crisi i la irrupció dels nous models de consum, però sobretot per la desmesura i la seva tendència a generar pressupostos inviables (ja en el paper) i força dependents de fons públics ara inexistents.
Cal revisar-ho tot, de dalt a baix, perquè el paisatge comunicatiu, tal i com avui l’entenem o el veiem, està forçat a canviar, a mutar cap a un horitzó força més sostenible. La bombolla és una altra paraula poc utilitzada per definir els traumàtics canvis que en els últims quatre anys han viscut els mèdia. És una paraula que hem associat al totxo i, per tant, ens és extremadament desagradable. Però defineix a la perfecció un procés patit que alguns pocs ja vaticinaven en el pròsper i llunyà any 2006, i que ara, sense subterfugis, altera l’habitual supèrbia d’un sector massa viciat per la seva proximitat al poder. Algú ens ha de recordar que els mitjans de comunicació també som empreses. I com a tals hem de rendir comptes amb allò que no deixa opcions a les matisacions: la sostenibilitat.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.


