La darrera actuació del tristament famós Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, ara contra els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, demostra dues coses ben preocupants per als drets inherents a la professió periodística, com són el de la llibertat d’expressió i d’informació.

Dues que, un cop sumades, ens ofereixen un panorama ben desolador de la qualitat democràtica de l’Estat espanyol. Primer que, efectivament, els nostres mitjans nacionals de comunicació són un dels objectius centrals de la dinàmica de repressió i escarment polític impulsada des d’instàncies judicials.

I la segona, que aquesta persecució a periodistes i mitjans de comunicació catalans és compartida no només per gran part de la cúpula judicial espanyola, sinó també de més avall. Aquest Jutjat té una nova titular que continua, sense canvis a la vista, la dinàmica inquisitorial que ja va conèixer la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, qui va tastar aquesta dinàmica de represàlia i d’intent d’humiliació, havent de declarar davant la Guàrdia Civil… per emetre publicitat institucional!

La pinça polític-judicial contra els mitjans nacionals de comunicació queda ben demostrada quan un dels partits del 155 reclama la dimissió o cessament de Saül Gordillo i Vicent Sanchis, tot just després de fer-se públiques aquestes citacions judicials.

Aquest és un nou episodi de l’assetjament a què es veuen sotmeses Catalunya Ràdio i TV3 de fa temps, i que ha afectat personalment algunes de les seves veus més conegudes. Una televisió i una ràdio que són l’objectiu central d’un possible nou 155 contra les institucions catalanes. Que estan permanentment en el punt de mira d’acusacions infundades i comentaris denigrants per part de dirigents polítics sense escrúpols, de columnistes sectaris i de directius de mitjans que van llençar a la paperera el codi deontològic fa molts dies (per dir-ho finament). En definitiva, es tracta d’esborrar del mapa uns mitjans molestos pel seu compromís amb la ciutadania d’aquest país; d’anorrear unes de les seves màximes expressions identificatives i identificadores com a col·lectivitat nacional. Certament són expressions d’allò que hauria de ser ben normal aquí, però que es considerat com a enemic per part dels qui tenen una visió eixorca, unitarista, autoritària… i nacionalista del que és i representa Catalunya i la seva ciutadania. Per tant, per a ells TV3 i Catalunya Ràdio són objectius a abatre.

Portem més d’un any amb aquesta continuada persecució a periodistes i mitjans, inaugurada el 9 de setembre del 2017 amb l’entrada de la Guàrdia Civil a la redacció del Vallenc, setmanari dirigit per Francesc Fàbregas, qui és alhora president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Una insòlita actuació policial a l’Europa democràtica, que després ha anat seguida d’actuacions diverses envers una llarga llista de mitjans: El Punt Avui, VilaWeb, NacióDigital, El Nacional, Directe.cat –ara LaRepública.cat– i Racó Català. Això sense oblidar agressions, insults i amenaces de tota mena a periodistes d’aquests i altres mitjans.

La defensa del servei públic dels nostres mitjans nacionals de comunicació, i amb ella la de la tasca de tots i totes els seus professionals i directius va molt més enllà d’una necessària solidaritat corporativa entre periodistes: és una qüestió que ens afecta a tots. A tothom. És una qüestió d’autodefensa.

Aturem la cacera.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram